Gardí

Gardí

Scardinius erythrophthalmus
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	19946
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Cypriniformes
Família	Cyprinidae
Gènere	Scardinius
Espècie	Scardinius erythrophthalmus Linnaeus, 1758

El gardí (Scardinius erythrophthalmus) és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Espècie de mida petita que sol assolir 20-25 cm de longitud. Pot arribar a pesar un màxim de 200g. És un peix amb el cos comprimit dorsalateralment, gairebé en forma de disc en els exemplars més grossos, i de tons platejats o daurats. Les aletes, sobretot les pèlviques, anal i caudal, són d'un brillant color vermell, caràcter que permet identificar aquesta espècie des de fora de l'aigua amb certa facilitat. Tot el cos és de color daurat brillant, les aletes en canvi són de color vermell fort. Els mascles maduren sexualment entre el primer i el quart anys de vida mentre que les femelles ho fan entre els dos i els cinc anys de vida.

El gardí és una espècie d'aigües quietes o amb poc corrent, com ara estanys i llacs, trams baixos de rius, canals o aiguamolls, sempre amb un important nivell de desenvolupament de la vegetació aquàtica.

Es reprodueix entre els mesos d'abril i juny deixant els ous enganxats a plantes aquàtiques en zones poc fondes. Pon una mitjana de 400 ous. L'eclosió té lloc a la primavera. Els petits romandran propers a les zones on van néixer i als pocs dies es dispersaran per tot el riu.

És una espècie omnívora. Els individus grossos poden alimentar-se de forma gairebé exclusiva de plantes, de manera que sovint produeixen greus impactes sobre la vegetació aquàtica. Pot incloure a la seva dieta tot un seguit d'invertebrats (larves d'insectes, cladòcers), encara que la seva alimentació es basa prioritàriament en algues i restes vegetals.

El gardí fou un dels peixos introduïts als llac de Banyoles a finals del s. XIX i al s. XX junt amb el lluç de riu, el peix gat negre i el carpí.^[1][2] Es troba a tota la zona del nord d'Euràsia, dels Urals fins als Pirineus, que abans constituïen la frontera meridional d'aquesta espècie.^[3] Els exemplars introduïts a Catalunya provenien probablement de França.

• Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.
• Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
• Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
• McAllister, D. E. A working list of fishes of the world (en anglès). Museu Nacional de Ciències Naturals, 1987. 
• Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
• Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
• Page, Lawrence M. & Burr, Brooks M. (1991): Freshwater Fishes, p. 131, Houghton Mifflin, Nova York, Estats Units. ISBN 0-395-91091-9.
• Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

• Rosean Arumí, Xavier. TR: Fauna invasora al voltant del riu Ter al seu pas per Manlleu. Manlleu, 2010.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gardí