El canal va excavar-se de 1864 a 1868 segons la norma de Freycinet amb una capacitat màxima de 300 tones. Va mantindre el seu caràcter original com que mai no va haver-hi obres d'eixamplació o de modernització.
El canal va tenir un paper important entre les dues guerres mundial pel transport de carbó de les mines de l'Hainaut. Per superar els 27,39 m entre Blaton i Stambruges i uns altres 29 fins a Ath, hi ha 21 rescloses el fa el trànsit molt a poc a poc. Avui la seva utilitat econòmica no és gaire important. La velocitat màxima s'ha limitat a 3,6 km/h o 1,8 km/h en creuar una altra embarcació per a prevenir l'erosió dels marges.[1]
El 2005 només 47 embarcacions van utilitzar el canal. Junts amb el riu Dender, hi ha un projecte per a rehabilitar el canal si més no pel transport, almenys per al turisme i la navegació de plaer.
↑«Canal Blaton - Ath et Dendre» (en francès). Tourisme fluvial. Lloc web oficial: Direction générale opérationnelle de la Mobilité et des Voies hydrauliques. [Consulta: 24 octubre 2014].
Enllaços externs
Sèrie de fotos: Hensen, Michel. «Canal Blaton Ath» (en neerlandès). Binnenvaart in Beeld, s.d. [Consulta: 20 novembre 2019].[Enllaç no actiu]