Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Canal Gant-Bruges

Plantilla:Infotaula indretCanal Gent-Brugge
Imatge
El canal a Brugge entre la Dampoort i la Kruispoort
Tipuscanal Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMTV (6,8 km)
IV (28,9 km) i II (4,7 km)
Inici
MunicipiGant
LocalitzacióCoupure, Nieuwe Vaart
Final
Bruges
LocalitzacióReie, Canal Bruges-Oostende
LocalitzacióReie, Canal Bruges-Oostende
DesembocaduraCanal Bruges-Oostende Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 03′ 52″ N, 3° 42′ 06″ E / 51.0644°N,3.7017°E / 51.0644; 3.7017
51° 13′ 17″ N, 3° 14′ 03″ E / 51.2214°N,3.2342°E / 51.2214; 3.2342
Afluents
Característiques
Resclosa3
Dimensió40,499 (longitud) km
TravessaFlandes Oriental, Flandes Occidental
Història
Creaciósegle xiv
Activitat
Construcció1329
1613-1650

El Canal Gant-Brugge (també anomenat Brugse vaart o Gentse vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça les ciutats de Gant i de Bruges. Té una llargada de 40,5 km i és de classe V, IV i II. A Gant connecta amb el Ringvaart, a Nevele passa sobre el sifó de l'Schipdonkkanaal i a Bruges amb el Damse Vaart i el Canal Bruges-Oostende. Els primers project de connectar Bruges amb el Leie a Deinze data del segle xiii, i així és un dels canals més antics de Flandes.[1]

Història

Confluència del Reie, Canal Bruges-Oostende, Damse Vaart i Canal Gant-Bruges

La història del canal comença a l'edat mitjana quan la ciutat de Bruges cercava desesperadament a resoldre el problema de l'ensorrament de l'Zwin, el braç de mar que enllaçava el seu port al mar. Es va decidir de connectar els llits de dos rierols, l'Hoge Kale, el tram superior del riu Durme i el Zuidleie en excavar la cresta arenosa entre Beernem i Sint-Joris. Com que van seguir el curs natural dels dos rius, el canal no és pas rectilini com els canals moderns. Aquest canal primitiu de poca profunditat tenia moltes rescloses i el trànsit era molt lent.[2]

El canal a la l'hora de la posta del sol a Steenbrugge

Bruges volia també desviar el Leie, però aquest propòsit no va gaire plaure a la gent de Gant, que temia que això perjudiqués al comerç gantenc amb Artois i al seu aprovisinament d'aigua. Una primera batalla entre les dues ciutats va tenir lloc el 1379, quan una milícia de Gant, els Witte Kaproenen van atacar els obrers. El projecte brugenc també era una de les raons per a la batalla del Beverhoutsveld el 1382. Aquesta violència guerriera va parar l'obra per a més de dos segles. Des de l'inici del segle xvii comença l'obra per a aprofundir el canal. El 1753, es va millorar la travessia de Bruges, quan es va estrenar el canal de Coupure, com a alternativa del Reie, massa estret i poc pregon. Manca de recursos financers i discussions entre els estats del comtat de Flandes i del ducat de Brabant van alentir la feina. Els brabançons no veien per què haurien hagut de contribuir financerament a la construcció d'un canal fora del seu territori.

Més modernitzacions van seguir als segles xix i xx i augmentar la capacitat fins a 1350 (o 2000) tones. Aquest projecte encara no s'ha acabat i queda un embús de 4,7 km entre Oostkamp i Bruges on el canal només és de classe II. Des de l'any 1623 fins a l'adveniment del ferrocarril el canal tenia també un rol per al transport de persones. Hi havia una línia regular, amb una sortida en totes dues direccions per dia. El trajecte durava uns vuit hores amb embarcacions, anomenades barge, sirgades per cavalls.

Rescloses

La resclosa i l'Spuikom de la Dampoort Bruges
Rescloses
Localitat llargada amplada profunditat alçària llibre Vinderhoute 10,26 m 7,50 m 1,97 m
Beernem 16,00 m 4,50 m 7,00 m
Bruges 90,80 m 11,75 m 2,30m 99,99

Afluents

Referències

  1. «Het kanaal Gent-Brugge | Natuurpunt Aalter» (en neerlandès). Natuurpunt Aalter. Arxivat de l'original el 2017-02-13. [Consulta: 13 febrer 2017].
  2. Timmerman, Jorg. Brugse haveninfrastructuur in de 18de eeuw (1700-1790) (en neerlandès). Universitat de Gant, 1999-2000.  (traducció del títol: Infraestructures portuàries de Bruges al segle xviii)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9