Canal de Beverlo
El Canal de Beverlo és un canal de Bèlgica que connecta el canal Bocholt-Herentals a Lommel amb el camp de Beverlo a la ciutat de guarnició de Leopoldsburg on es termina en atzucac al port interior. Té una llargada de 14,8 km dels quals 4168 m de classe II i 9853 m de classe I. No té cap resclosa.[1] És llistat com a element paisagístic.[2] HistòriaEl canal s'ha construït per aprovisionar el camp militar de Beverlo al qual calia una connexió naval per al transport de l'equip. S'havia pensa aprofitar el canal per a regar i desenvolupar l'agricultura en la zona seca de la Campinya, per els succés va ser moderat.[2] Les primeres embarcacions carregat de carbó en provinença de Lieja van arribar el 12 de juny del 1857 i va ser inaugurat oficialment el 15 d'octubre del mateix any.[3] Més tard, la fàbrica de zinc Vieille Montagne, originari de Moresnet va crear una filial a Balen als marges del canal quan les mines de Kelmis van esgotar-se. Com que calia importar la ganga, un establiment a proximitat de la via d'aigua era més interessant. Va esdevenir una filial de la multinacional Umicore, fins que el 2007 aquesta va integrar les activitats de zinc i plom en Nyrstar, una aliança d'Umicore i Zinifex.[4] Quan el 1878 la línia 15 del ferrocarril Anvers-Hasselt va arribar a Leopoldsburg el canal va perdre importància, excepte per a la fàbrica de zinc. La bassa giratòria al final del canal va ser transformat en port recreatiu. Els camins de sirga s'han integrat en una xarxa de senders per a vianants lents.[5] Després de l'excavació, mai no va ser modernitzat i així vo poder conservar el seu aspecte original.[2] És marginal per el transport de mercaderies: el 2006 ja no representava gaire més que 0,4% del transport fluvial a Bèlgica o uns 170.000 tones.[6]
Referències
Enllaços externs
|