Nadine Trintignant, de nom Lucienne Marquand (Niça, 11 de novembre de 1934), és una directora de cinema francesa.[1][2]
Biografia
Nascuda Lucienne Marquand, germana dels actors Sergé Marquand i Christian Marquand, es casa el 1961 amb Jean-Louis Trintignant, divorciat de Stéphane Audran. D'aquest matrimoni, neixen tres fills, Pauline, Marie (totes dues mortes, la segona morta pel seu company del moment Bertrand Cantat) i Vincent Trintignant. Divorciada, es casa amb el director de cinema Alain Corneau el 1997.[3]
El 1971, militant activa del feminisme, va tenir ella mateixa un avortament i sent totalment favorable a l'avortament, va signar la petició a favor, denominada per la revista Charlie Hebdo el Manifest de les 343; ha pertangut d'altra banda a l'Organització Comunista Internacional.[4][5] El 2012, dona suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a l'elecció presidencial.[6]
Filmografia
Filmografia:[7]
Cinema
- 1967: Mon amour, mon amour, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Valérie Lagrange, Michel Piccoli
- 1969: El lladre de crims (Le Voleur de crimes)
- 1971: Ça n'arrive qu'aux autres, guionista, amb Catherine Deneuve, Marcello Mastroianni, Serge Marquand
- 1973: Defense de savoir, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Michel Bouquet, Charles Denner
- 1975: Le Voyage de noces, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Stefania Sandrelli
- 1980: Premier voyage, actriu, amb Richard Berry, Patrick Chesnais, Vincent Trintignant
- 1985: L'Été prochain, guionista, amb Philippe Noiret, Claudia Cardinale, Jean-Louis Trintignant
- 1988: La Maison de jade, guionista, amb Jacqueline Bisset, Vincent Pérez
- 1991: Contre l'oubli, direcció d'un curt de tres minuts (amb altres 29 directors) atenent a la crida d'Amnesty International.
- 1995: Lumière et Compagnie, amb Pernilla August, Romane Bohringer
- 1995: Fugueuses, guionista, amb Marie Trintignant, Irène Jacob, Nicole Garcia
Televisió
Teatre
Posada en escena
Obres escrites
- Ton chapeau au vestiaire, (Fayard, 1997)
- Combien d'enfants (Stock, 2001)
- Le jeune home de la rue de França, novel·la (Fayard, 2002)
- Ma fille, Marie, Biografia de sa filla, Marie Trintignant, escrita després de la mort d'aquesta (Fayard, 2004)
- J'ai été jeune un jour Biografia (Fayard, 2006)
- Une étrange peine, recull de novel·les curtes (Fayard, 2007)
- Les silencieuses, novel·la (Fayard, 2009)
- La dormeuse, novel·la (Fayard, 2011)
- La voilette de ma mère, (Fayard, 2014)
Premis i nominacions
- Nominacions
Referències
- ↑ «biografia de Nadine Trintignant». The New York Times.
- ↑ «Nadine Trintignant, premis». The New York Times.
- ↑ Who's Who in França, edició 2013 pàg.|2139
- ↑ Christophe Nick, Els Trotskistes , Fayard, 2002, p. 523-524
- ↑ Mirande, Jean-Noël «Catherine Ribeiro, l'ermitana de Sedan». Le Gens, 2013.
- ↑ «Le va-tout de Sarkozy, les nouvelles frontières de Hollande» (en francès). Libération.fr.
- ↑ «filmografia de Nadine Trintignant». The New York Times.
Enllaços externs
|