Josep Lluís Sert i López

Per a altres significats, vegeu «Sert».

Josep Lluís Sert i López

(1981)
Biografia
Naixement	1r juliol 1902 Barcelona
Mort	15 març 1983 (80 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de Jesús (Cap Martinet, Eivissa)
Formació	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Ordenació del territori
Ocupació	arquitecte, urbanista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Yale Universitat Harvard
Membre de	Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Academy of Arts (membre honorari) Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres GATCPAC
Obra
Obres destacables (1937) Pavelló de la República (1964) Fundació Maeght (1975) Fundació Joan Miró
Premis
(2002)  Twenty-five Year Award, per l'obra Fundació Joan Miró (1983)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1982)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1981)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981)  Medalla d'Or de la AIA (1981)  doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (1981)  Medalla d'Or de l'Arquitectura
Obres destacables
Fundació Miró, a la Muntanya de Montjuïc (Barcelona)

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - Barcelona, 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Era fill de Francesc de Paula Sert i Badia, que el 1904 va rebre el títol de comte de Sert de mans d'Alfons XIII, i de Genara López Díaz de Quijano, néta de Claudio López y López, germà del primer marquès de Comillas.^[1] Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert i Rius, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va aconseguir el títol d'arquitecte el 1929.

El 1926 viatjà a París, ciutat on conegué l'obra de Le Corbusier, i el 1929 s'incorporà al seu estudi sense cobrar, on hi col·laborà diversos anys. El 1930 començà a projectar els primers edificis, que reflectien ja el color blanc i la profusió per la llum, caràcter eminentment mediterrani. Edificis de clara tendència racionalista, que eludeixen qualsevol ornament o element innecessari. D'aquest període destaquen el Dispensari Antituberculós i l'edifici d'habitatges del carrer de Muntaner, 342, ambdós a Barcelona. En aquest edifici, acabat el 1931, hi va viure fins al 1939, any que que s'exilià a París, on va conèixer Moncha, filla de la portera, amb qui es va casar.

L'any 1929 prengué part en la constitució del Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), amb l'objectiu de promoure les bases de l'arquitectura moderna al país. Durant aquest període va publicar la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea i va assistir a les primeres reunions del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que va presidir entre 1947 i 1956. Durant aquests, anys va dur a terme projectes d'àmbit molt divers, destaquen la casa de vacances al Garraf (1935), el dispensari central de Barcelona (1935) i el Pla Director de la Ciutat de Barcelona o Pla Macià (1933-1935, conjuntament amb el GATCPAC i Le Corbusier però no realitzat).

El 1937 va projectar el Pavelló de la República Espanyola per a l'Exposició Universal de París, al costat del pavelló de l'Alemanya Nazi, mentre encara durava la lluita en territori espanyol i l'aviació alemana acabava de bombardejar Guernica. Sert va confiar als seus amics artistes Picasso, Miró i Calder el contingut artístic del pavelló; La contribució de Picasso va ser el Guernica, que va esdevenir centre d'atenció de l'obra de Sert.

En finalitzar la Guerra Civil, va ser represaliat pel govern franquista i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional. L'any 1939 es va exiliar a Nova York, on creà, juntament amb altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi d'arquitectura que projectà diversos plans urbanístics entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de l'Havana.

El 1952 va ocupar una plaça anual de Professor Visitant a la Universitat Yale.^[2] L'any següent va ser designat degà de l'Escola de Disseny de Harvard, càrrec que va exercir fins al 1969, i on va iniciar el primer programa del món en planejament urbà; integrava els programes d'arquitectura, urbanisme, paisatgisme i plantejament.

L'any 1955 va fundar amb diversos socis un nou despatx d'arquitectura a Cambridge, Massachusetts, i el 1958 es va associar amb Huson Jackson i Ronald Gourley. l'estudi a projectar edificis de renom important, entre ells la Fundació Maeght (1959-1964), l'Estudi Miró (1975), el Holyoke Centre a Cambridge (1958-1965), el Harvard Science Center (1969-1972), un campus de la Universitat de Boston (1960-1965): el complex, a la riba del riu Charles, consisteix en: la torre de Dret Pappas Law Tower (escoles de Dret i de Pedagogia); la Biblioteca Mugar; una sala de calderes (Central Boiler Plant i el casal d'estudiants George Sherman Student Union.^[3][4][5][6] També a Boston, va fer dues edificis de residències d'estudiants per a la universitat de MIT, la segona amb la firma de Sert, Jackson & Associates.^[7][8]

L'any 1961 va demanar a le Corbusier que realitzés l'encàrrec del Carpenter Center for the Visual Arts, l'únic que l'arquitecte va realitzar als Estats Units d'Amèrica.

L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França, i el 1981 amb la Medalla d'Or d'Arquitectura concedida pel Col·legi d'Arquitectes d'Espanya.^[9] Aquell mateix any fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Obra	Cronologia	Adreça	Població	Imatge
Edifici d'Habitatges Rosselló	1929	Rosselló, 36	Barcelona
Casa Duclós	1930	Ceán Bermúdez, 5	Sevilla
Casa d'Habitatges Josefa López	1930-1931	Muntaner, 342	Barcelona
Casa Bloc	1932-1937	Pg. Torras i Bages, 103	Barcelona
Joieria J. Roca (actualment, Boutique Rolex)	1934	Passeig de Gràcia, 18	Barcelona
Dispensari Antituberculós	1934-1938	Ptge. Sant Bernat, 10	Barcelona
Escoles de la Carrerada	1934	Passeig de la Carrerada-Rambla del Mestre Pere Pou	Palau-solità i Plegamans
Projecte Ciutat de Repòs i de Vacances	1934	Zona costanera	Viladecans, Gavà i Castelldefels	No construït. Fotomuntatge d'unes cases[10]
Cases per al cap de setmana Garraf	1935		Garraf	Obra desapareguda. Fotos de l'època
Pavelló Sert	1935-1937	Camí de Can Nadal	Arenys de Mar
Col·legi Els Convents	1935-1940	Avinguda de Vicenç Ros	Martorell
Pavelló de la República	1937	Exposició Internacional de París de 1937	París	Foto de 1937
Pavelló de la República (Reproducció pòstuma de 1992)	1992	Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34	Barcelona
(Antiga) Ambaixada dels Estats Units a l' Iraq	1955 - 1960		Bagdad, Iraq
Estudi de Joan Miró	1956	Fundació Pilar i Joan Miró	Palma
Casa Sert	1957-1958	64 Francis Avenue	Cambridge (Massachusetts), EUA	Foto actual
Holyoke Center	1958-1965	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Fundació Maeght	1959 - 1964	Chemin des Gardettes, 623	Saint-Paul de Vence, França
Centre d'Estudi de les Religions del Món	1960	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Peabody Terrace (Apartaments per estudiants de Harvard)	1962-1964	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Campus de la Universitat de Boston	1960 - 1967	Universitat de Boston	Boston, EUA
Carmel de la Paix	1968 - 1972	Chaumont	Mazille (Saona i Loira), França
Fundació Joan Miró	1972-1975	Parc de Montjuïc s/n	Barcelona
Les Escales Park	1973	Sor Eulàlia d'Anzizu, 46	Barcelona	Fotografia
Science Center	1973	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Residència d'estudiants MIT (New House)	1973	MIT	Boston, EUA
Projecte Seu central de Caixa Catalunya	1976	Avinguda Diagonal / Tuset	Barcelona	No construït
Edifici Eastwood	1976	510-580 Main Street (Roosevelt Island)	Nova York, EUA
La Porta Catalana	1977	Autopista AP-7, km 6	La Jonquera, Girona	Fotografia

• Bastlund, Knud. Josep Lluís Sert: Architecture, City Planning, Urban Design (en anglès). Zúric: Éditions d'Architecture / Praeger / Birkhäuser Basel?, 1967. ISBN 376435514X. 
• Borràs, Maria Lluïsa. Sert: Arquitectura Mediterrània. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1975. ISBN 2-7022-0097-4. 
• Bossche, Anna Pou van den «Josep Lluís Sert i el GATPAC a Barcelona». El Temps de les Arts. El Temps, 02-12-2019.
• Cabana, Francesc «Els Sert. Catifes i tapisseria». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
• DDAA. Rovira, Josep Maria (ed). Sert (1928-1979): Mig segle d'arquitectura. Obra completa (en català). Barcelona: Fundació Joan Miró, 2004. ISBN 978-84-933928-5-7. 
• Zevi, Bruno (introducció). Josep Lluís Sert. Fundació Joan Miró, Barcelona. Barcelona: Edicions Polígrafa, 2010. ISBN 978-84-343-1245-6. 

• Racionalisme arquitectònic
• Bauhaus
• Cadira de braços de la joieria Roca

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Lluís Sert i López

• Bosch, Natàlia. «Sert, l'arquitecte darrere el nom. Qui va ser l'arquitecte Josep Lluís Sert?». Bloc Perspectiva. Escola de pràctica professional Josep Lluís Sert (Escola Sert), centre formatiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 29-01-2020.
• «Josep Lluis Sert / Un somni nòmada (2013)]». Alè Produccions, Oberon Cinematogràfica, La Perifèrica Produccions, IFFI Productions i Televisió Espanyola, en col·laboració amb la Fundació Joan Miró de Barcelona, i amb el suport de Televisió de Catalunya, 04-04-2013.