Anna Cabré i Pla (Barcelona 1943) és una geògrafa catalana, catedràtica de Geografia humana en la Universitat Autònoma de Barcelona, experta en Demografia que ha estat directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, des de la seva creació el 1984 fins al 2014, i actualment és la seva directora honorària.[1][2][3]
Estudià ciències polítiques i demografia a l'IEDES i a l'Institute de Démographie de la Universitat París I el 1967, on fou deixeble d'Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat. Després fou professora d'anàlisi demogràfica a les universitats de Montreal (1969), Chicago (1969), Sorbona (1970), Nanterre (1970-1978) i al Col·legi de Mèxic (1973 i 1981).
Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1984, directora del Centre d'Estudis Demogràfics. Es doctorà el 1989, és autora de nombrosos articles sobre demografia. La seva carrera professional ha estat molt lligada a Jordi Nadal i Oller, i ha col·laborat en diverses ocasions amb Isabel Pujadas i Rúbies. Actualment s'interessa pels temes de prospectiva demogràfica i geografia històrica de la població de Catalunya. Ha comparegut, a títol d'experta, en diferents comissions del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.[4]
Des de l'any 2010 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, formant part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.[5]
Premis i honors
Anna Cabré ha rebut els següents premis i honors:
Obres
- La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 (1989)
- El sistema català de reproducció (1999)
- Família i treball (2002)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Anna Cabré i Pla». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑ Entrevista a Anna Cabre - El País, 29/11/2009
- ↑ «Anna Cabré, guardonada per l'Associació de Famílies Nombroses». Sala de premsa. UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), 21-06-2016. [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ «Anna Cabré i Pla». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 abril 2016].
- ↑ Solé i Puig, Carlota. «Institut d'Estudis Catalans. Memòria: curs 2009-2010». A: Anna Cabré i Pla. Barcelona: IEC, 2016, pàgs. 43-47 [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑ Segre 26 de novembre 2019
- ↑ «Col·legiats i Col·legiades d'Honor i de Mèrit». Col·legi d'economistes de Catalunya. [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑ 8,0 8,1 «El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat a Anna M. Cabré i Josep Vallverdú». Arxivat de l'original el 2019-12-23. [Consulta: 23 desembre 2019].
- ↑ «30 investigadors rebran aquesta tarda les Distincions de la Generalitat per a la Recerca Universitària». GenCat. Generalitat de Catalunya, 23-07-2003. [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑ «Veredicte dels Premis de l'Institut d'Estudis Catalans». Serra d'Or, Núm. 368, 9-1990.
Enllaços externs
|
---|
1978: Joan Miró · 1979: Pau Casals · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori · 1986: Frederic Marès · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll · 1990: Ramon Aramon · 1991: Narcís Jubany · 1993: Ramon Roca · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall · 2004: Joan Oró · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis · 2006: Antoni Gutiérrez · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet · 2011: Heribert Barrera (pòstum) · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas · 2014: Jordi Savall · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés · 2016: Muriel Casals (pòstum) · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila | |
|