Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cultura Tagar

Petròglif de la cultura Tagar, representant cases.

La cultura Tagar (en rus: Тагарская культура) va ser una cultura arqueològica de l'edat del bronze entre els segles VII i l'II aC. en el sud de Sibèria (actual Khakàssia, part sud del krai de Krasnoiarsk, part oriental de l'óblast de Kémerovo).[1] Aquesta cultura porta el nom d'una illa del riu Ienissei oposada a la ciutat de Minussinsk. Aquesta civilització va ser un dels majors centres de fosa del bronze en l'antiga Euràsia.

Història

La regió que va ocupar la cultura Tagar va ser ocupada anteriorment per la cultura Karasuk.[1][2] Els pobladors Tagar van ser descrits, pels arqueòlegs, com a individus que presentaven trets caucàsics.[2][3] Es creu que pertanyien als pobles escites.[3][4]Vivien en habitatges de fusta escalfades per forns de fang i grans xemeneies. Alguns assentaments estaven envoltats per fortificacions. La seva vida va ser principalment ramadera, van criar principalment bestiar boví, cavalls, cabres i ovelles. La collita es recollia amb falçs i ganivets de bronze. La cultura Tagar va produir adorns amb motius animals  molt similars a la dels escites del sud de la Rússia europea.[2] Tal vegada la característica més cridanera d'aquesta cultura són els enormes kurgans reials tancats per plaques de pedra, amb quatre esteles verticals marcant les cantonades. La regió que va ocupar la cultura Tagar va ser ocupada posteriorment per la cultura Tashtyk.[2][5]

El 2009, un estudi genètic d'antigues cultures siberianes, tals com la Cultura d'Andrónovo, la cultura Karasuk, la cultura Tagar i la cultura Tashtyk, es va publicar a la revista Human Genetics.[2] Aquesta recerca va estudiar dotze individus de la cultura Tagar datats entre els anys 800 aC a 100 dC.[2] Les extraccions de ADN mitocondrial a partir de deu individus va donar com a resultat tenir tres mostres del haplogrup T3, una mostra del haplogrup I4, una mostra del haplogrup G2a, una mostra del haplogrup C, una mostra del haplogrup F1b i tres mostres del haplogrup H (una d'elles va ser H5).[2] L'estudi de el ADN-I realitzat a sis individus els va trobar portadors del haplogrup R1a1, marcador que es pensa que marca la migració cap a l'est dels primers protoindoeuropeus.[2] Tots els individus, amb excepció d'un individu mestís, es va determinar que eren caucasoides sent la majoria d'ulls i pèl clar.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Neolithic and Metal Age cultures» (en anglés). Arxivat de l'original el 2018-07-10. [Consulta: 20 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Bouakaze, Caroline; Crubézy, Eric; Montagnon, Daniel; Reis, Tatiana; Ludes, Bertrand «Ancient DNA provides new insights into the history of south Siberian Kurgan people» (en anglés). Human Genetics. Springer Science+Business Media, 16-05-2009 [Consulta: 20 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 Great Soviet Encyclopaedia, 3rd ed.
  4. Di Cosmo, Nicola. Ancient China and Its Enemies: The Rise of Nomadic Power in East Asian History (en anglés). Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521543827 [Consulta: 20 novembre 2016]. 
  5. «Central Asian arts: Tashtyk Tribe». [Consulta: 20 novembre 2016].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9