Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cultura d'Erligang

Infotaula grup humàCultura d'Erligang
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Coordenades34° 45′ 14″ N, 113° 40′ 34″ E / 34.754°N,113.676°E / 34.754; 113.676
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Precedit percultura d'Erlitou Modifica el valor a Wikidata
Seguit perdinastia Shang Modifica el valor a Wikidata

La cultura d'Erligang (xinès tradicional: 二里崗文化, xinès simplificat: 二里岗文化, pinyin: Èrlǐgǎng Wénhuà) (1510 - 1460 aC) és una civilització urbana i arqueològica de l'edat del bronze a la Xina. El jaciment principal, la ciutat de Zhengzhou Shang, va ser descobert a Erligang, dins de la moderna ciutat de Zhengzhou, Henan, al 1951.

Jaciments principals

La cultura es va centrar a la vall del riu Groc. En els seus primers anys, es va expandir ràpidament fins a arribar al riu Iang-Tsé. La cultura es va anar reduint gradualment des dels primers moments.

Zhengzhou

Fangding de bronze, jaciment de Zhengzhou, cultura d'Erligang. Museu Provincial de Henan

Investigacions posteriors van demostrar que el jaciment d'Erligang formava part d'una ciutat antiga envoltada per una muralla aproximadament rectangular amb un perímetre d'uns set quilòmetres. Les parets eren de construcció de tàpia, una tècnica que es remunta als jaciments neolítics xinesos de la cultura de Longshan (cap al 3000-1900 aC). S'ha estimat que les parets haurien tingut una amplada de 20 metres (66 peus) a la base, arribant a una alçada de 8 metres (26 peus). Es van situar grans tallers fora de les muralles de la ciutat, inclosos un taller d'ossos, un de ceràmica i dos tallers de vaixelles de bronze. La ciutat moderna s'assenta sobre les restes de la ciutat d'Erligang, cosa que fa impossible les excavacions arqueològiques. Per tant, la major part de la informació sobre la cultura prové de l'estudi d'altres llocs d'Erligang.

Panlongcheng

El gran jaciment de Panlongcheng, al riu Iang-Tsé, a Hubei, és actualment el jaciment excavat més gran de la cultura d'Erligang. Va ser descobert el 1954 i excavat el 1974 i el 1976. Atès que a Zhengzhou li faltava accés als metalls locals del bronze, assentaments com Panlongcheng es van utilitzar probablement per assegurar recursos metàl·lics llunyans.

Vaixelles de bronze

Els bronzes d'Erligang es van desenvolupar a partir de l'estil i les tècniques de la primerenca cultura d'Erlitou, centrada a 85 quilòmetres (53 milles) a l'oest de Zhengzhou. Erligang va ser la primera cultura arqueològica a la Xina que va mostrar un ús generalitzat de peces de fosa de bronze. Les vaixelles de bronze van ser molt més utilitzades i estilitzades que a Erlitou.

Relació amb la història tradicional

Molts arqueòlegs xinesos creuen que l'antiga ciutat de Zhengzhou va ser una de les primeres capitals de la dinastia Shang esmentada a les històries tradicionals. No obstant això, molts estudiosos i arqueòlegs occidentals han assenyalat que, a diferència del posterior assentament d'Anyang, no s'han trobat registres escrits a Erligang que relacionin les restes arqueològiques amb la història oficial.

Referències

  • «Shang Archaeology». A: The Cambridge History of Ancient China. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 124–231. ISBN 978-0-521-47030-8. 
  • «The products of minds as well as of hands: production of prestige goods in the Neolithic and early state periods of China». Asian Perspectives, 42, 1, 2003, p. 1–40. DOI: 10.1353/asi.2003.0025.
  • The Archaeology of China: From the Late Paleolithic to the Early Bronze Age. Cambridge University Press, 2012. ISBN 978-0-521-64310-8. 

Bibliografia


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9