|
Cultura de Trialètia
La cultura de Trialètia (en georgià, თრიალეთის კულტურა), també coneguda com a cultura de Trialètia-Vanadzor (Kirovakan), és anomenada així per la regió de Trialètia, Geòrgia. S'atribueix a la fi del tercer i principis del segon mil·lenni aC.[1] La cultura de Trialètia va sorgir en les àrees de l'anterior cultura de Kura-Araxes.[2] AntecedentsL'antiga cultura de Shulaveri-Shomu existia en la zona entre el 6000 i el 4000 aC.[3] Després hi va aparèixer la cultura de Kura-Araxes. L'etapa de floriment de la cultura de Trialètia va començar a prop del final del tercer mil·lenni aC.[4] Els kurgansEn aquell moment, ja hi havia una forta diferenciació social indicada per riques tombes de monticles. Hi ha paral·lelisme amb la cultura kurgan primerenca. Es practicava la incineració i es va introduir la ceràmica pintada. El bronze i l'estany s'hi van convertir en predominants. S'hi poden veure la interconnectivitat geogràfica i els vincles amb altres àrees de l'Orient Pròxim en molts aspectes culturals: per exemple, una caldera que es va trobar a Trialètia és gairebé idèntica a una altra trobada en la tomba IV del cercle de tombes A de Micenes (Grècia).[4] La cultura de Trialètia no sols mostra una estreta relació amb les cultures altament desenvolupades del món antic, en particular amb la civilització egea,[5] sinó també amb les cultures del sud,[6] com ara, probablement, els sumeris i els seus conqueridors, els accadis. La ceràmica policroma de Trialètia-Vanadzor pintada de blanc i negre és molt similar a la de les altres zones d'Orient Pròxim. En particular, una ceràmica semblant es coneix com a ceràmica Urmia (el nom del llac Urmia, Iran). A més, la cultura Uzarlik i la cultura Karmirberd-Sevana van produir una ceràmica pareguda. Al lloc de Trialètia on es va excavar originàriament entre 1936 i 1940 durant la construcció d'una central hidroelèctrica es van descobrir quaranta-sis túmuls. I s'hi descobriren sis túmuls més entre 1959 i 1962.[7] Kurgans relacionatsEls kurgans de Martkopi són una mica similars, i són contemporanis als primers kurgans de Trialètia. En conjunt, representen la primera etapa de la cultura dels kurgans primerenca de la Transcaucàsia central. Aquest període del kurgan primerenc, conegut com a Martkopi-Bedeni, s'ha interpretat com una fase de transició i la primera etapa de l'edat del bronze mitjà.[8] Les pràctiques funeràriesLa cultura de Trialètia va ser coneguda per la seva particular forma d'enterrament. L'elit era soterrada en grans i riques sepultures davall de monticles de terra i pedra, que de vegades contenien el seus carros de quatre rodes. També s'han trobat molts objectes d'or a les tombes.[5] Aquests objectes d'or són similars als trobats a Iran i Iraq.[3] També treballaven l'estany amb arsènic (bronze arsenical).[9] Aquesta forma d'enterrament en túmul o «kurgan», juntament amb vehicles de rodes, és el mateix que el de la cultura dels kurgans, que s'ha associat amb els parlants del protoindoeuropeu.[Nota 1] De fet, la ceràmica brunyida de negre, especialment la trobada als primers kurgans de Trialètia, és semblant a la ceràmica de Kura-Araxes.[10] En un context històric, la seva impressionant acumulació de riquesa en els enterraments en kurgans, com la d'altres cultures properes associades amb les pràctiques funeràries similars, és particularment notable.[11] Aquesta pràctica va ser probablement resultat de la influència de les civilitzacions més antigues del sud, del Creixent Fèrtil.[12] Galeria d'imatges
Notes
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura de Trialètia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
