Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cultura de les catacumbes

Infotaula grup humàCultura de les catacumbes
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Part deLate Neolithic in Central Europe (en) Tradueix i eneolític Modifica el valor a Wikidata
Inici2500 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi2000 aC Modifica el valor a Wikidata
Seguit percultura de la ceràmica cordada Modifica el valor a Wikidata

La cultura de les catacumbes, ca. 2800-2200 ae, fou una cultura de l'edat del bronze que ocupava bàsicament la Ucraïna actual. Es relaciona amb la cultura iamna, i és un terme general per a referir-se a diverses cultures arqueològiques més petites de l'àrea.

Economia i ritus funeraris

El nom deriva de les seues pràctiques d'enterrament. Són semblants a les de la cultura iamna, però amb un espai buit en la cambra principal, i això fa que siga una catacumba. S'han trobat restes d'animals en molt poques tombes.

En algunes tombes es modelava una màscara d'argila sobre la cara del difunt, creant una lleu associació amb la cèlebre màscara funerària d'or d'Agamèmnon (vegeu cultura de Tashkyt).

L'economia era sobretot ramadera, tot i que s'hi han trobat restes de gra. Semblen hàbils especialistes en el treball del metall.

Origen i fi

L'origen de la cultura de les catacumbes és objecte de debat entre els estudiosos. Jan Lichardus n'enumera tres possibilitats:[1]

  • desenvolupament local només des de la prèvia cultura iamna,
  • migració des d'Europa Central,
  • origen oriental.

La cultura és la primera que duu terrissa decorada amb cordills a les estepes i mostra un ús prolix de destrals de guerra polits, cosa que la connecta amb Occident. Altres paral·lelismes amb la cultura d'Afanasevo, com les deformacions cranials, la connecten amb Orient.

La cultura de les catacumbes fou desterrada per la cultura Srubna al circa [[Segle xvii aC|s. XVII ae]], associada a l'expansió de les llengües iràniques o amb els cimmeris (classificats com a iranians, tracis o -antigament- celtes).

Llengua

La composició lingüística de la cultura de les catacumbes no és clara. Dins la hipòtesi dels kurgans de Marija Gimbutas, és difícil negar un component indoeuropeu, sobretot en les darreres etapes. Situar ací l'ancestre del grec, l'armeni i els dialectes paleobalcànics és temptador, perquè explicaria característiques compartides.

Més recentment, l'arqueòleg ucraïnés V. Kubalka ha argumentat que la cultura iamna tardana de circa 3200-2800 ae, especialment els grups de Budzhak, Starosilsk, i Novotitarovka, podrien representar l'ancestre greco-armeni-ari (ari com a indoiranià) -greco-ari, greco-armeni-, i la de les catacumbes seria la dels indoiranians "unificats" (ca. 2500 ae) i més tard "diferenciats".

La versió de 1998 de Grigóriev de la hipòtesi armènia connecta aquesta cultura amb els indoaris, perquè el ritu funerari de les catacumbes té arrels en el Turkmenistan sud-occidental del mil·lenni IV ae (cementeri de Parjai).

Nota

  1. Jan Lichardus - La protohistoire de l'Europe, 1987, Book 1 Chapter III:III.1.A

Referències

Vegeu també

Antecessor:

Cultura iamna



Cultura de les catacumbes







Cultures d'Europa oriental

Edat del bronze 2800 ae-2200 ae

Successor:

cultura de Srubna



Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9