Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cultura de les tombes de Gandhara

La cultura de tombes de Gandhara (o cultura del riu Swat) va emergir cap al [[Segle xvii aC|1600 ae]] i en tingué l'apogeu a Gandhara (Pakistan) entre el 1500 i el 500 ae, segurament fins a l'època del gramàtic indi Pànini (mort cap al 460 ae).

1600]] i el 500 ae) i per la cultura del Cementeri H (entre el 1900 i el 1300 ae) en l'època vèdica; la ciutat d'Harappa (al centre inferior de la figura) fou abandonada al 1700 ae
Cultures arqueològiques associades amb la migració indoiraniana (segons l'Enciclopèdia de la cultura indoeuropea). S'ha associat aquestes migracions a les cultures d'Andrónovo, cultura bactrianomargiana i la cultura yaz. La cultura de tombes de Gandhara, la cultura del Cementeri H, la de la ceràmica grisa pintada, i la de les provisions de coure són les candidates a ser associades a la migració indoària (cultura vèdica)

S'han fet troballes rellevants, objectes trobats sobretot en tombes, distribuïdes al llarg de les riberes del riu Swat i Dir al nord, Tàxila al sud-est i al riu Gomal al sud. La ceràmica mostra vincles clars amb troballes contemporànies del sud de l'Àsia central (BMAC) i la plana iraniana.

Figuretes de terracota de factura simple s'enterraren amb la terrisseria, i altres articles es decoraven amb dissenys senzills amb punts. En almenys un enterrament es trobaren restes de cavalls.

La majoria dels escriptors relacionen aquests pobles de les tombes de Gandhara amb els primers parlants indoaris i amb la migració indoària cap a l'Índia, que —fonent elements propis dels dos romanents principals de la cultura de la vall de l'Indus (que són la cultura del Cementeri H i la cultura de la terrisseria acolorida amb ocre)— originaren la civilització vèdica.

La gent de la cultura de Gandhara comparteix afinitats biològiques amb la població del llogaret neolític Mehrgarh, i això suggereix un contínuum biològic entre els antics pobles de Timargarha i Mehrgarh.[1] Als segles que precediren la cultura de Gandhara, al principi del període harappa (entre el 3200 i el 2600 ae) les similituds en terrisseria, segells, figuretes, ornaments, etc., documenten un intens bescanvi de caravanes de mercaders entre el sud d'Àsia, Àsia central i l'altiplà iranià.[2]

Notes

  1. Kenneth Kennedy: God-apes and fossil men: palaeoanthropology of South Asia (pàg. 339). Ann Arbor (Míchigan): University of Michigan Press, 2000.
  2. Asko Parpola: Study of the Indus Script (pág. 2f). Mayo de 2005.

Referències

  • Bryant, Edwin: The quest for the origins of vedic culture. Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-513777-9.
  • Parpola, Asko: «Margiana and the aryan problem». En el butlletí International Association for the Study of the Cultures of Central Àsia Information Bulletin (19: 41-62), 1993.
  • Tulsa, Sebastiano: «The Swat Valley in the 2nd and 1st Millennia BC: A Question of Marginality». En la revista South Asian Archaeology, 6: 675-695, 1977.

Enllaços externs


CATEGORIES: Pakistan Cultures arqueològiques

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9