Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Krai de Krasnoiarsk

No s'ha de confondre amb Krai de Krasnodar.
Plantilla:Infotaula geografia políticaKrai de Krasnoiarsk
Красноярский край (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuskrai de Rússia i subjecte federal de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 59° 53′ N, 91° 40′ E / 59.88°N,91.67°E / 59.88; 91.67
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
CapitalKrasnoiarsk Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.856.971 (2024) Modifica el valor a Wikidata (1,22 hab./km²)
Idioma oficialrus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície2.339.700 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació7 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuLegislative Assembly of Krasnoyarsk Krai (en) Tradueix , (Escó: 52) Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataMikhail Kotiukov (en) Tradueix (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KYA Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO04000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO04 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkrskstate.ru Modifica el valor a Wikidata

El krai de Krasnoiarsk (en rus: Красноя́рский край) és un subjecte federal de Rússia (un krai).[1] És la segona regió més gran de Rússia després de la República de Sakhà i ocupa una àrea de 2.366.797 km² (un 13% del total de la Federació, l'equivalent a l'extensió d'Algèria). La capital és Krasnoiarsk.

Geografia

El krai està localitzat al mig de Sibèria i abasta 3.000 quilòmetres de nord a sud, des de les muntanyes del Saian, prop de la frontera amb la Xina, tot seguint el curs del riu Ienissei fins a la península de Taimir al nord. Limita amb les províncies de Tiumén, Tomsk, Irkutsk i Kémerovo, les repúbliques de Khakàssia, Tuvà i Sakhà, i amb l'oceà Àrtic al nord (en concret amb els mars de Kara i Làptev).

Està situat a la conca de l'Àrtic, on desguassen un gran nombre de rius; els principals són el Ienissei i els seus afluents (de sud a nord): el Kan, l'Angarà, el Tunguska Pedregós i el Tunguska Inferior.

L'arxipèlag àrtic de la Terra del Nord, amb uns 37.000 km², pertany a aquest krai.

Zona horària

El krai de Krasnoiarsk se situa a la Zona Horària de Krasnoiarsk (KRAT, KRAST a l'estiu), que correspon a UTC +7 (KRAT) i UTC +8 (KRAST).

Història

El krai administratiu es va instaurar el 1934, i en aquell moment incloïa el que ara és Khakàssia. El 1991, Khakàssia se'n va separar i es va convertir en república.

En els temps de Stalin, molts russos, ucraïnesos i belarussos van ser arrestats i enviats a Krasnoiarsk a l'exili.

L'1 de gener de 2007, segons el que es va acordar el 17 d'abril de 2005, els districtes autònoms d'Evènkia i de Taimíria es van unir al krai.

Vegeu també

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9