Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cultura de Kura-Araxes

Infotaula grup humàCultura de Kura-Araxes
lang=
Ceràmica Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deBronze primerenc Modifica el valor a Wikidata
EpònimKura i Araxes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deCaucas Modifica el valor a Wikidata
EstatIran Modifica el valor a Wikidata
Inici3400 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi2000 aC Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Precedit percultura de Shulaveri-Shomu Modifica el valor a Wikidata
Seguit percultura de Trialètia Modifica el valor a Wikidata
Mapa de l'àmbit cultural Kura-Araxes

La cultura de Kura-Araxes és el tipus cultural del neolític que es va desenvolupar a bona part de Transcaucàsia entre el 3600 i el 2000 aC,[1] que tradicionalment s'ha considerat com la data del seu final; en alguns llocs podria haver desaparegut ja el 2600 o el 2700 aC.[2] És considerada de transició entre la primera edat del bronze (representada per cultures de pobles seminòmades que vivien en poblets als altiplans d'Anatòlia, i que van produir el primer bronze de la regió) i el bronze mitjà.

S'inicia a l'últim període calcolític (3600-3100 aC) i una de les seves característiques fou la ceràmica fosca. L'evidència més antiga d'aquesta cultura es troba a la plana de l'Ararat; es va estendre pel nord del Caucas cap al 3000 aC.[3]

En conjunt, la cultura transcaucàsica primerenca, i la seva gran difusió, va incloure una vasta àrea d'aproximadament 1.000 per 500 km.[4]

Va originar la cultura de Trialètia cap al 2200 aC.

El nom de la cultura es deriva del de les valls dels rius Kura i Araxes. El seu territori correspon a parts de la moderna Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan i el Caucas.[5]

Referències

  1. The early Trans-Caucasian culture - I.M. Diakonoff, 1984
  2. Edens, Christoper «Transcaucasia at the End of the Early Bronze Age». Bulletin of the American Schools of Oriental Research. The American Schools of Oriental Research, 299/300, The Archaeology of Empire in Ancient Anatolia, 8-1995, pàg. 53, pp. 53–64 [56]. DOI: 10.2307/1357345. JSTOR: 1357345.
  3. Edens, Christoper «Transcaucasia at the End of the Early Bronze Age». Bulletin of the American Schools of Oriental Research. The American Schools of Oriental Research, 299/300, The Archaeology of Empire in Ancient Anatolia, 8-1995, pàg. 54. DOI: 10.2307/1357345. JSTOR: 1357345.
  4. The Hurro-Urartian people - John A.C. Greppin
  5. Encyclopedic Dictionary of Archaeology - Pàgina 246 per Barbara Ann Kipfer
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9