Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cabirs

Els Cabirs (en grec antic Κάβειροι) van ser unes divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro. Tenien el santuari principal a Samotràcia, on se celebraven periòdicament uns misteris, encara que se'ls rendia culte a tot arreu, fins i tot a Egipte, a Memfis, segons Heròdot. El seu origen és incert, però es troben figures similars en alguns pobles asiàtics i el nom amb què se'ls coneix sembla emparentat amb l'arrel semítica que significa "gran". Segons Acusilau, de la seva relació amb Cabiro, el déu va tenir un fill, Càdmil, que al seu torn engendrà tres Cabirs, que van ser pares de les nimfes Cabírides. Però Ferècides explica que els Cabirs eren els fills d'Hefest i de Cabiro, la filla de Proteu. En aquestes versions, les nimfes Cabírides, que eren tres, eren germanes dels Cabirs, que també eren tres. Alguns autors consideren que hi havia set Cabirs (un per cada planeta conegut a l'antigor) i que el seu pare va ser el fenici Sidik. Mnasees de Patara parla de quatre Cabirs: Axíer, Axiocersa, Axiocers i Càdmil, que s'identifiquen respectivament amb Demèter, Persèfone, Hades i Hermes, i de vegades, a la mitologia romana, amb Júpiter, Mercuri, Juno i Minerva. En aquesta versió, Cabirs, seria un nom místic de les divinitats invocades. Els Cabirs s'identifiquen de vegades amb Jasió i Dàrdanos, fills de Zeus i Electra, que també són herois de Samotràcia.

Com a déus metal·lúrgics, se suposava que ajudaven el seu pare a la farga de Lemnos.[1] Habitants del món subterrani, eren invocats sovint pels pagesos perquè afavorissin les collites. Aquest caràcter subterrani feu que s'identifiquessin també amb el culte als morts.[2]

Als Cabirs no se'ls podia anomenar impunement, i normalment se'ls invocava com "els Grans Déus". Es deia que els Cabirs havien assistit al naixement de Zeus, cosa que els fa estar integrats al seguici de Rea. Són servents de la deessa, i de vegades se'ls confon amb els Coribants. A l'època hel·lenística són sobretot protectors de la navegació[3] i per això s'associen als Dioscurs.

Referències

  1. Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 39. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
  2. Oriol Dauder, Joan A. Diccionari d'éssers fantàstics. Quid pro quo, 2019 [Consulta: 26 setembre 2020]. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 77-78. ISBN 9788496061972. 


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9