Nereides
En la mitologia grega, les nereides[1] (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d'Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar.[2] Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d'or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins.[3] Nombre de nereidesLes nereides eren moltes, però el seu nombre exacte varia segons la font. Homer, a la Ilíada, dona el nom de 34 nereides,[4] Hesíode en compta 53,[5] al Pseudo-Apol·lodor se'n citen 45[6] i Gai Juli Higí en dona 48.[7] Generalment, però, en són 50, i a vegades el nombre s'eleva fins a cent. Tenim quatre llistes de nereides, que es complementen mútuament. Per ordre alfabètic són:[3]
Aquesta llista global, que conté setanta-set noms, mostra la diversitat de tradicions sotmeses al gust individual dels mitògrafs i poetes. Les pintures dels vasos citen encara altres nereides, com, per exemple:
Aquestes nereides, en general, no exerceixen individualment cap paper a les llegendes; això no obstant, algunes tenen una personalitat més rellevant que les seves germanes. Així, en primer lloc, tenim Tetis, mare d'Aquil·les; després Amfitrite, esposa de Posidó; Galatea i Oritia, que, més generalment, passa per ser la filla del rei d'Atenes Erecteu.[3] Vegeu tambéReferències
Enllaços externs |