Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nix

Per a altres significats, vegeu «Nix (satèl·lit)».
Infotaula personatgeNix
Νύξ Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat protògena
deessa Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraHades Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeÈreb Modifica el valor a Wikidata
MareCaligo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareCaos Modifica el valor a Wikidata
FillsNèmesi, Caront, Hèmera, Eris, Hipnos, Morfeu, Tànatos, Momo, Apate, Geras, Lisa, Somnis (mitologia), Moires, Èter, Keres, Fílotes, Moros, Oizys, Epífron, Hespèrides, Fantasos, Àtropos, Cloto, Làquesis, Èleos, Dolos, Hibris, Amicitia, Contentio (en) Tradueix, Dumiles (en) Tradueix, Epaphus (en) Tradueix, Euphrosyne (en) Tradueix, Eros i Hèsperis Modifica el valor a Wikidata
GermansÈreb, Gea, Tàrtar i Eros Modifica el valor a Wikidata
Altres
Domininit Modifica el valor a Wikidata
EquivalentNox Modifica el valor a Wikidata

Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit. També és anomenada Nicte, i en els textos romans que tracten aquest tema grec, el seu nom es tradueix com a Nox. El satèl·lit de Plutó, Nix, s'hi va anomenar en honor seu.

Nyx segons Hesíode

En la Teogonia d'Hesíode, la Nit va néixer del Caos. La seva descendència és molta,[1] i reveladora. Amb el seu germà Èreb, la Nit va engendrar:

Més tard, per si mateixa, la Nit va engendrar

En la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hèmera, qui ara és germana de la Nit en comptes de la seva filla, abandonava el Tàrtar just quan Nix hi entrava; quan Hèmera hi tornava, Nyx en marxava. Això s'assembla el retrat de Ratri (‘nit’) en el Rig-Veda, on aquesta treballa en estreta col·laboració, però també en tensió amb la seva germana Usha (‘alba’).

Nix segons Homer

En el Llibre 14 de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu menor del somni, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir Zeus. Hipnos va fer dormir anteriorment a Zeus una vegada a instàncies de Hera, cosa que li va permetre causar grans infortunis a Hèracles (qui tornava per mar de la Troia de Laomedont). Zeus entrà en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si aquest no hagués fugit espantat fins a Nix, la seva mare. Hipnos continua dient que Zeus, tement empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera Hipnos en va poder escapar.

Referències

  1. Gantz, Early Greek Myth: A Guide to Literary and Artistic Sources, Johns Hopkins University Press, 1996,
Kembali kehalaman sebelumnya