|
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros,[1] amb una superfície de 178 km² i una població de 359 persones el 2021[2] (el 1981 eren 2.871 habitants). HistòriaEls antics noms de l'illa foren Dardània, Electris, Melite i Leucòsia. Samotràcia no era un estat d'importància política a l'antiga Grècia, ja que no té ports naturals i la major part de l'illa és massa muntanyosa per a l'agricultura: el mont Fengari s'eleva a 1.611 m. Va ser, però, la llar del Complex de Samotràcia,[3] lloc d'importants cerimònies religioses hel·lèniques i prehel·lèniques. Entre els que van visitar aquest santuari per iniciar-se en el culte de l'illa hi havia Lisandre d'Esparta, Felip II de Macedònia i Luci Calpurni Pisó Cesoni, sogre de Juli Cèsar. Fou probablement colonitzada per tracis i més tard per eolis i jonis. Apareix en la història quan van donar suport a Xerxes en la seva invasió de Grècia. L'illa governava algunes posicions a la costa de Tràcia i gaudia del dret d'asil inviolable. Heròdot esmenta Sale, a la part oest de la desembocadura de l'Hebros, i no lluny de Zone i de Dorisc, com una de les colònies de Samotràcia. El 478 aC va ingressar a la Lliga dèlica [4] dirigida per Atenes, però el 405 aC fou ocupada pels espartans, que van instal·lar-hi un govern oligàrquic. El 387 aC es va declarar la independència de tots els estats grecs; el govern de l'illa va ingressar a la segona Lliga atenenca (377 aC), a la qual va pertànyer 20 anys. Va caure sota influència del Regne de Macedònia el 346 aC[5] i durant les lluites dels diàdocs va quedar en mans de Lisímac de Tràcia, a la mort del qual va recuperar la independència i fou aliada d'Egipte. La guerra dels Ptolemeus i selèucides que va acabar el 241 aC mantenia per Egipte Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cípsela, Samotràcia, Sestos i el Quersonès traci). Després va passar sota influència dels selèucides fins a la Batalla de Magnèsia del Sipilos.[6] Fou aliada de Roma després del 189 aC i fou primer una ciutat o estat lliure i després unida a una província romana. Sota els romans d'Orient fou part del tema de Tràcia. Va patir incursions dels eslaus i dels àrabs.[7] El 1205 fou ocupada pels venecians i governada per la família Dandolo, però els emperadors de Nicea la van ocupar el 1222.[8] El 1330 fou atacada per Umur d'Aidin. El 1386 l'emperador en va donar el feu als Gattilusio de Lesbos. El 1455 va passar a una branca dirigida per Francesc III Gattiluso (que incloïa Tasos com a lloc principal), el qual el 1456 va ser atacat per la flota otomana de Mehemmed Fatih (4 de juny de 1456),[9] que va causar un contraatac de la flota del papa dirigida pel cardenal Scarampo. Però els otomans el 1457 van ocupar Samotràcia. Els venecians la van ocupar el 1466 i vers el 1470 els 200 habitants que hi quedaven la van abandonar; l'illa va tornar als otomans pel tractat de 1479. Venècia la va atacar el 1502. Els venecians van derrotar els turcs en una batalla naval als Dardanels el 1656 i van ocupar Tenedos, Lemnos i Samotràcia, però foren recuperades pels turcs el 1657.[10] El 1698 l'almirall venecià Dolfin va derrotar els otomans, que es van haver de retirar cap als Dardanels i per un temps els venecians van dominar de facto les illes del nord de la mar Egea on van recaptar impostos (Samotràcia tornava a estar poblada). El 1821 l'illa fou assolada per la flota de Kara Ali, que va matar la població grega masculina i va esclavitzar dones i infants. Els supervivents van retornar a l'illa el 1827. Es van fer algunes excavacions i el 1863 els otomans van autoritzar el francès Champoiseau a emportar-se l'estàtua de la Victòria alada. El 19 d'octubre de 1912 fou ocupada per la flota grega i va passar a Grècia i la seva possessió fou confirmada pel tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913, que va posar fi a la Segona Guerra balcànica. En la II Guerra Mundial va estar sota domini de Bulgària de 1941 a 1944 com a part de Tràcia occidental. Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samotràcia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
