ÈrebΈρεβος |
---|
Tipus | divinitat protògena |
---|
|
Mitologia | religió de l'antiga Roma i Religió a l'antiga Grècia |
---|
|
Gènere | masculí |
---|
|
Cònjuge | Nix i Nox |
---|
Mare | Caligo (en) |
---|
Pare | Caos |
---|
Fills | Nèmesi, Caront, Hèmera, Eris, Hipnos, Tànatos, Momo, Geras, Somnis (mitologia), Èter, Fantasos, Epífron, Èleos, Moros, Keres, Hibris, Hespèrides, Amicitia, Contentio (en) , Dumiles (en) , Epaphus (en) , Euphrosyne (en) , Fraus (en) , Eros i Somnus |
---|
Germans | Nix i Eros |
---|
|
Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos. Formava part de l'Hades (grec Αδης o Αἵδης, invisible), que era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani.
Representa la part fosca del món, que es troba sota terra. Èreb s'uní a la seva germana Nix (la nit) i engendrà l'Èter (el cel superior) i Hèmera (el dia). Alguns autors els fan pares de Caront, de Moros i de les Keres. Com a regió subterrània, el seu nom s'emprava sovint de manera intercanviable amb la d'Hades per designar l'infern.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 166. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
Enllaços externs
|
---|
| Déus | | |
---|
Herois i mites | Èdip i el cicle tebà · Herois de la guerra de Troia: Agamèmnon, Àiax el Major, Àiax el Menor, Aquil·les, Diomedes, Filoctetes, Hèctor, Idomeneu, Menelau, Nèstor, Paris. Odisseu i l'Odissea, Enees i l'Eneida · Hèracles i els dotze treballs · Jàson i els argonautes a la recerca del velló d'or · Perseu i la medusa · Teseu i el minotaure · Melèagre, Atalanta i el senglar de Calidó |
---|
Animals, monstres i altres criatures mitològiques: | |
---|
|