Tia (mitologia)
Tia[1] o Tea (en grec antic: Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea. Representava la vista, i per això dona brillantor a l'or i als metalls preciosos. Segons la Teogonia, Hiperíon i Tia són els pares d'Hèlios (el Sol), Selene (la Lluna) i Eos (l'Alba o Aurora). Segons Homer, Hiperíon és equivalent a Hèlios, i l'anomena Hèlios Hiperíon ('Sol en el lloc més alt'). En la literatura grega posterior, però, Hiperíon sempre es distingeix d'Hèlios.[2] Píndar elogia a Tia per ser aquella que dona la riquesa als mortals.[3] En honor d'aquest personatge mitològic es va batejar amb el mateix nom el planeta hipotètic que hauria xocat amb la Terra generant la Lluna, segons la hipòtesi del gran impacte. Referències
|