Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Boursin

Infotaula formatgeBoursin
Tipusformatge de llet de vaca, formatge francès, formatge fresc i formatge industrial Modifica el valor a Wikidata
CertificatAOC 1963
Origen
RegióNormandia
PaísFrança
Data de creació1963 Modifica el valor a Wikidata
FabricantGroupe Bel i Unilever Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióNormandia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Origen de la lletVaca
PasteuritzatSi
TexturaFresc
Matèria grassa40%
Ingredientsllet de vaca Modifica el valor a Wikidata

El boursin és la marca comercial d'una pasta per a untar creada el 1957 per François Boursin que fou comercialitzada industrialment a partir de 1963 per la formatgeria Boursin a Croisy-sur-Eure (Eure).

La seva base és de formatge de vaca pasteuritzada, amb pasta fresca salada i s'hi afegeix una barreja d'all i fines herbes. Conté un 40% de matèria grassa i té un pes mitjà de 150 grams. Es presenta amb forma cilíndrica.

El 1990 la marca Boursin va passar al grup Unilever. Aquest darrer va anunciar la venda de la companyia el 2007, que va passar al grup Bel.

La fàbrica actual se situa a Croisy-sur-Eure al costat de Pacy-sur-Eure. La marca va realitzar una xifra de vendes de 100M€ el 2006.

Altres untables, als Països Catalans

A França no es ven ni és coneguda la marca Philadelphia, sent l'untable més similar una marca francesa anomenada Saint-Moret. En canvi, sí que és coneguda la marca Boursin, que no és gens popular o directament no es comercialitza en altres llocs, com als Països Catalans, per exemple.

Altres marques d'aliments untables de base de formatge conegudes i utilitzades als Països Catalans són l'esmentat formatge Philadelphia o, també del grup francès Bel, Kiri i La vache qui rit.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9