Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Chaource (formatge)

Infotaula formatgeChaource
Tipusformatge francès, formatge de llet de vaca, formatge de pasta tova amb pell florida, formatge industrial, formatge de granja i formatge làctic Modifica el valor a Wikidata
EpònimChaource Modifica el valor a Wikidata
CertificatAOC 1970
Origen
RegióXampanya-Ardenes
PaísFrança
Lloc de produccióChaource i Aube Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Origen de la lletVaca
PasteuritzatNo
TexturaTova
Matèria grassa50%
Dimensions10 cm
Pes i forma250-450 gr
Temps d'envelliment2-4 setmanes
Ingredientsllet de vaca Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Producció2.421 t Modifica el valor a Wikidata
Àrea350.000 ha Modifica el valor a Wikidata

Chaource és un formatge de pasta tova amb pell florida francès elaborat amb llet de vaca originàriament a la vila de Chaource, a la regió de Xampanya-Ardenes, departament d'Aube, però també s'elabora al departament veí d'Yonne, al nord-est de la Borgonya.

Història

Des de l'edat mitjana es fabrica aquest formatge a la vila homònima, situada a l'humida Xampanya, a prop d'Auxerre. Encara que la seva àrea de fabricació s'ha expandit des de llavors, encara es realitza en una zona estretament controlada dels departaments d'Aube i Yonne. Es considera que el van crear els religiosos de l'abadia de Pontigny. Els habitants de Chaource el van oferir el 1513 al governador de Langres. Conegut des del segle xiv, Margarida de Borgonya l'exigia a la seva taula i Carles el Bell era un gran aficionat del Chaource.

Elaboració

Un chaource poc fet (el cas més freqüent)

Va ser reconegut com un formatge d'indicació geogràfica protegida (AOC) el 1970, i ha estat plenament regulat des de 1977. Les normes de la indicació geogràfica permeten tant llet pasteuritzada com no pasteuritzada a l'hora d'elaborar-lo. A més, estableixen que:

  • La coagulació ha de ser principalment làctica, i ha de durar almenys 12 hores.
  • L'escorregut del formatge ha de ser lent i espontani.

Es fa usant una recepta similar a la del formatge brie. La maduració porta normalment entre 2 i 4 setmanes i el formatge es menja generalment fresc. La seva producció se centra en el municipi de Chaource. Després es ven als mercats de la regió i a ciutats com ara Lió i París.

Característiques, cata i maridatge

Chaource és un formatge de llet de vaca, de forma cilíndrica i al voltant de 10 centímetres de diàmetre i 6 centímetres d'alt, que pesa 250 o 450 grams. El contingut en greix és d'un mínim de 50%. Està cobert per una crosta de floridura blanca, el penicillium candidum, semblant al camembert, però amb una textura més cremosa. S'elabora encara de manera tradicional.

La pasta central és suau, de color cremós i s'engruna fàcilment; presenta una textura característica que es fon a la boca. Quan madura, es fa molt cremós, gairebé líquid. Desprèn una lleugera olor de xampinyons. El seu sabor, suaument salat, resulta lleuger i afruitat.

És bo en qualsevol moment de la seva maduració: jove, resulta molt suau; curat, és cremós; plenament madur, té aromes que recorden la nou i un toc de salat. Pot servir-se en rodanxes o a daus com a aperitiu, acompanyat d'un porto o d'un cava o, d'entre els vins francesos, un xampany, un vi blanc com ara Chablis, Sancerre o Côte de Nuits, un rosat, com ara Rosé des Riceys, o un negre, com ara Côte de Nuits o Irancy.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9