Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sainte-Maure de Touraine

Infotaula formatgeSainte-maure-de-touraine
Tipusformatge francès, formatge de pasta tova amb pell natural, formatge de llet de cabra, formatge de llet crua, formatge industrial, formatge de granja i formatge làctic Modifica el valor a Wikidata
EpònimSainte-Maure-de-Touraine Modifica el valor a Wikidata
CertificatAOC 1990
Origen
Regió, ciutatIndre i Loira
PaísFrança
Lloc de produccióIndre i Loira, Viena, Indre i Loir i Cher Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Origen de la lletCabra
PasteuritzatNo
Texturafresca
Dimensions16-17 cm
Pes i forma250 gr
Ingredientsllet de cabra i palla Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Producció1.720 t Modifica el valor a Wikidata
Àrea1.000.000 ha Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstemauredetouraine.fr Modifica el valor a Wikidata

El Sainte-maure-de-touraine és un formatge francès del departament de l'Indre i Loira i altres municipis veïns. Es beneficia d'una AOC des de 1990. Es tracta de la 2a AOC de formatge de cabra en volum.

Es tracta d'un formatge a base de llet de cabra i pasta fresca, d'un pes mitjà de 250 grams. Es caracteritza per la forma cilíndrica, d'una llargada de 16-17 cm i porta un bri de palla de sègol amb el número d'identificació del fabricant que travessa el cilindre d'un costat a l'altre. Té un costat més prim que l'altre.

Cal no confondre el terme sainte-maure-de-touraine amb el genèric sainte-maure que es refereix a tots els formatges cilíndrics de llet de cabra.

La ciutat

El sainte-maure-de-touraine pren el nom del municipi de Sainte-Maure-de-Touraine al departament de l'Indre i Loira (37). La ciutat s'anomenava fins al 1570 Arciacum.

Mitologia i llegendes

Basat en el nom del francès antic maure que significa negre, sainte-maure, la santa negra era la divinitat de les collites i de les recollides dels pictes i els celts, responsable dels cicles de transformació de la vida.[1] Aquesta divinitat podia presidir la fermentació bacteriana pels antics creients i també la descomposició dels vegetals en l'humus de la terra. També afavoreix la riquesa dels homes, sobretot la maduració específica dels formatges i en conseqüència assegura la conservació i pas del mató a formatge.

Una llegenda diu que les dones àrabs, abandonades després de la derrota a la batalla de Tours, van aprendre dels habitants de la regió a fabricar aquest formatge. D'aquí el nom de sainte-maure de Touraine. Les restes arqueològiques, però, diuen que les primeres granges de cabres es presenten a la Touraine ben abans del segle viii.

Una altra llegenda dels pagesos diu que cal començar a tallar el formatge pel costat més gros, sinó la cabra d'on ha sortit la llet per fer el formatge no en donarà més.

Elaboració

Es produeix a les granges i a les formatgeries. Cal fer un quall lent, després un emmotllament en uns recipients especials. A continuació es sala i s'encendra. La palla de sègol s'introdueix quan es desemmotlla i s'evita que el formatge es trenqui. Avui dia en molts casos es pirograva al làser. A continuació es deixa reposar durant una desena de dies mínim.

Degustació

El període de degustació òptim s'estableix des de l'abril a l'agost, després d'un afinament de 4 a 5 setmanes, però també és excel·lent de mars al novembre.

Producció

  • 275 tones el 1990, 695 tones el 1996, 889 tones el 1998 (+223% més des de 1990), 1065 tones el 2003, totes amb la llet crua
  • 58% per les formatgeries i 42% a les granges.

Notes i referències

  1. Notem que la grafia comunia del francès antic mor va rebre la influència del baix llatí maurius. Els dos termes significaven, al segle xiii, bru, negre, de color fosc o mat. Aquesta divinitat prové de les civilitzacions neolítiques i és una deessa mare, que es va virginitzar a posteriori i finament va ser cristianitzada amb saint Maurice, valent guerre negre que va comandar la legió tebana

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9