Émile Étienne Guimet

Émile Étienne Guimet

Biografia
Naixement	2 juny 1836 Lió (França)
Mort	12 octubre 1918 (82 anys) Fleurieu-sur-Saône (França)
Sepultura	Cimetière de Loyasse
Director de museu Museu Guimet
1889 – 12 octubre 1918 – Alexandre Moret →
Director de museu Musée d'histoire naturelle - Guimet
1879 – 1889
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	col·leccionista d'art, compositor, industrial, arqueòleg, escriptor
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre corresponent) (1917–) Acadèmia de ciències, lletres i arts de Lió (1867–1918)
Gènere	Òpera
Obra
Localització dels arxius	Museu Guimet
Família
Fills	Jean Guimet
Pares	Jean Baptiste Guimet   i Zélie Bidauld
Premis
(20 juliol 1895)  Oficial de la Legió d'Honor (10 abril 1877)  Cavaller de la Legió d'Honor  Knight of the Royal Order of Cambodia (en)  Oficial d'Instrucció Pública  Orde del Tresor Sagrat

Émile Étienne Guimet (Lió, 2 de juny de 1836 - Fleurieu-sur-Saône, 12 d'octubre de 1918) fou un arqueòleg, músic i historiador francès.

Era fill d'un químic distingit, Jean Baptiste Guimet, i sense deixar de dirigir la fàbrica que li llegà el seu pare, es donà a conèixer com a literat, músic i arqueòleg. Viatjà per quasi tota Europa, Egipte, Xina, Japó i la India, i amb els objectes que recollí en les seves expedicions fundà a Lió (1878) el Museu d'Història de les Religions, que després fou traslladat a París, i se li donà el nom del seu fundador.

Publicà les obres següents:

• A travers de l'Espagne; (Lió, 1865)
• Cinq jours à Dresde; (Lió, 1865)
• Croquis égyptiens; (París, 1867)
• L'Orient d'Europe au fusain; (París, 1868)
• La musique populaire; (Lió, 1870)
• L'Ascia des égiptiens; Etude sur la dédicace des tombeaux gallo-romains; (Lió, 1872)
• Arabes et Kabyles, pasteurs et agriculteurs; (Lió, 1873)
• Esquisses scandinaves, relation d'anthropologie et d'archéologie préhistorique; (París, 1875)
• De l'origine des anciens peuples du Méxique; (Lió, 1875)
• Travaux de M. de Chabas sur les temps de l'Exode; (Lió, 1875)
• Aquarelles africaines, études et correspondances; (París, 1877)
• Mémoires sur les outremers; (Lió, 1877)
• Exposition universelle; (París, 1878)
• Promenades japonaises; (París, 1878; 2a sèrie, París, 1880)
• Chants populaires du Lyonnais; (Lió, 1882)
• Okoma; novel·la japonesa (París, 1883)
• Le théâtre au Japon; (París, 1886)
• Huit jours aux Indes; (París, 1889)
• Le dieu d'Apulée; (París, 1895)
• L'Isis romaine; (París, 1896)
• Les fouilles d'Antinoe, Egypte; (París, 1897)
• La Chine ancienne et moderne; (Ruan, 1898)
• Plutarque et l'Egypte; (París, 1898)
• Les Isiaques de la Gaule; (París, 1900)
• Symboles asiatiques trouvés à Antinoe; (París, 1903)
• Le dieu aux bougeons; (Mâcon, 1905)
• Les musées de la Grèce; (París, 1905)
• Les chrétiens à l'Empire romain; (París, 1909)
• Lucien de Samosate, philosophe; (París, 1910)
• Notes politiques et sociales; (París, 1910)
• La peinture chinoise au Musée Guimet; (París, 1910)
• Les âmes égyptiennes; (París, 1913)
• Après la guerre; ([Fleurieu-sur-Saône, 1916)

Moltes d'aquestes obres estan il·lustrades pel mateix autor, què, a més, va compondre l'òpera Taï-Tsang, l'oratori Le feu du ciel, el ball d'espectace L'oeuf blanc et l'oeuf rouge; Les Djins; un Panis angelicus i nombroses melodies, duets, quartets, misses, etc.

• 
  Terracuita de Mojopahit
• 
  Divinitat femenina de Cambodja
• 
  Grup de figures del Vietnam
• 
  Porcellana xinesa del període Canton
• 
  Escena d'un combat del segle I després de Crist, tresor de Beagram, regió de Kapiça, Afganistan
• 
  La deessa Shiva ballant, figura de la India
• 
  Paravent d'Okusai (Japó)
• 
  Medalló tibetà
• 
  Terra pura del Buda (fragment). Pintura mural, procedent de Kucha (Xinjiang), dinastia Tang meitat del segle VIII
• 
  Cap de Jina, fusta amb rastres de policromia, segle xviii, Nepal

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Étienne Guimet

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 277 (ISBN 84-239-4527-8)