Sil·lenita

Sil·lenita
Fórmula química	Bi₁₂SiO20
Epònim	Lars Sillén
Localitat tipus	Durango, Mèxic
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.70
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.70
Dana	4.3.12.1
Heys	7.13.13
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,11Å;
Grup puntual	4 3m - hextetraedral
Color	verd oliva, groguenc-verd, gris o gris-marró
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	groguenc a blanc marronós
Densitat	9,16 g/cm³ (mesurada); 8,8 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Sén
Referències	[1]

La sil·lenita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Lars Gunnar Sillén (1916-1960), de Suècia, qui va treballar intensament en els compostos de bismut i oxigen.

La sil·lenita és un òxid de fórmula química Bi₁₂SiO₂₀. Cristal·litza en el sistema isomètric.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sillenita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, kyzylkumita i tietaiyangita.

Va ser descoberta a l'estat de Durango, a Mèxic, tot i que ha estat descrita a una desena de països més d'arreu del planeta.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sil·lenita