Pirofanita

Pirofanita
Pirofanita de la pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, Rouville, Montérégie, Québec, Canadà
Fórmula química	Mn2+TiO₃
Epònim	foc i aparença visual
Localitat tipus	Harstigen mine (en)
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.04b
Dana	4.3.5.3
Heys	7.9.13
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	granular, rarament en forma de rosetes de plaques hexagonals
Estructura cristal·lina	a = 5.13948(7) Å, c = 14.2829(4) Å; Z = 6
Grup puntual	trigonal rombohedral (3) R3
Grup espacial	grup espacial R-3
Color	vermell fosc, vermell frambèsia i negre
Exfoliació	{0221} perfecta
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	metàl·lica, adamantina
Color de la ratlla	ocre groguenca
Diafanitat	subtranslúcida a opaca
Gravetat específica	4,537
Densitat	4,5
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2.481 nε = 2.210
Birefringència	δ = 0,271
Impureses comunes	Fe, Zn
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pph
Referències	[1]

La pirofanita és un mineral que pertany al grup ilmenita, de la classe dels òxids.^[2] Va ser anomenada així l'any 1890 per Axel Hamberg del grec pir (foc) i fanos (semblar), en al·lusió al seu color vermell.

És un òxid de manganès i titani. La seva fórmula és Mn²⁺TiO₃ amb composició química amb un 46,96% de MnO₂ i un 53,04% de TiO₂. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: ferro i zinc. És l'anàleg amb manganès de la geikielita (MgTiO₃), la ilmenita (Fe²⁺Ti⁴⁺O₃) i l'ecandrewsita (ZnTiO₃). Es pot confondre de vegades amb la ilmenita, de la qual es diferencia en la ratlla, les reaccions químiques i a través de raigs X. Forma una sèrie de solució sòlida amb la ilmenita, en què la substitució gradual del manganès per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirofanita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Apareix principalment en jaciments de minerals del manganès metamorfitzats. Menys comú es pot formar com a mineral accessori en granit, amfibolita o serpentinita. És molt rar en meteorits de tipus condrita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ilmenita, geikielita, hematita, espinel·la, gahnita, cromita, magnetita, ganofilita, manganofilita, hendricksita, granat o calcita. Els jaciments d'aquest mineral són rars, i es poden trobar a Pajsberg (Suècia), Noruega, Rússia, la Gran Bretanya i el Brasil. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Serrana (El Molar, Priorat).^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirofanita