Pirofanita
La pirofanita és un mineral que pertany al grup ilmenita, de la classe dels òxids.[2] Va ser anomenada així l'any 1890 per Axel Hamberg del grec pir (foc) i fanos (semblar), en al·lusió al seu color vermell. CaracterístiquesÉs un òxid de manganès i titani. La seva fórmula és Mn2+TiO₃ amb composició química amb un 46,96% de MnO₂ i un 53,04% de TiO₂. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: ferro i zinc. És l'anàleg amb manganès de la geikielita (MgTiO₃), la ilmenita (Fe2+Ti4+O₃) i l'ecandrewsita (ZnTiO₃). Es pot confondre de vegades amb la ilmenita, de la qual es diferencia en la ratlla, les reaccions químiques i a través de raigs X. Forma una sèrie de solució sòlida amb la ilmenita, en què la substitució gradual del manganès per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirofanita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita. Formació i jacimentsApareix principalment en jaciments de minerals del manganès metamorfitzats. Menys comú es pot formar com a mineral accessori en granit, amfibolita o serpentinita. És molt rar en meteorits de tipus condrita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ilmenita, geikielita, hematita, espinel·la, gahnita, cromita, magnetita, ganofilita, manganofilita, hendricksita, granat o calcita. Els jaciments d'aquest mineral són rars, i es poden trobar a Pajsberg (Suècia), Noruega, Rússia, la Gran Bretanya i el Brasil. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[4] Referències
|