Melanostibita

Melanostibita
Fórmula química	Mn2+(Sb5+,Fe3+)O₃
Epònim	negre i antimoni
Localitat tipus	Sjögruvan, Grythyttan, Hällefors, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.04b
Dana	4.3.5.5
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 5,22Å; c = 14,32Å;
Grup espacial	grup espacial R-3
Color	negre
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	4
Color de la ratlla	vermell cirera
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971 s.p.
Any d'aprovació	1892
Símbol	Mlsb
Referències	[1]

La melanostibita és un mineral de la classe dels òxids.

La melanostibita és un òxid de fórmula química Mn²⁺(Sb⁵⁺,Fe³⁺)O₃, format per manganès, antimoni i ferro. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanostibita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Va ser descoberta l'any 1892 a una mina de Sjögruvan, a Grythyttan, Hällefors (Västmanland, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melanostibita