Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eskolaïta

Infotaula de mineralEskolaïta

Eskolaïta recollida a Moscou, Rússia
Fórmula químicaCr₂O₃
Localitat tipusjaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au d'Outokumpu, Carèlia Septentrional, Finlàndia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.04a Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.1.3
Heys7.14.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 4,95Å; c = 13,58Å;
Grup espacialspace group R-3c (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Duresa (Mohs)8 a 8,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaverd
Impureses comunesV
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1958
SímbolEsk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'eskolaïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites. Rep el seu nom del professor Pentti Eelis Eskola (1883–1964), de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia).

Característiques

L'eskolaïta és un òxid de fórmula química Cr₂O₃. És l'anàleg de cromi del corindó, l'hematites i la karelianita. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 8 i 8,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eskolaïta pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1958 al jaciment de coure, cobalt, zinc, níquel, plata i or d'Outokumpu, a la regió de Carèlia Septentrional, Finlàndia. També ha estat descrita a diversos jaciments de manera natural i en meteorits, així com a la Lluna.

Referències

  1. «Eskolaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9