Bismita

Bismita
Fórmula química	Bi₂O₃
Epònim	bismut
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.60
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.60
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.02
Dana	4.3.10.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	massiu, microcristal·lí, granular
Estructura cristal·lina	a = 5,851Å; b = 8,169Å; c = 7,513Å; β = 112,94°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc clar, groc verdós, gris clar, gris groguenc
Exfoliació	no en té
Fractura	desigual, concoidal, terrosa
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	adamantina, terrissa
Color de la ratlla	gris groguenca, groga clara
Densitat	9 g/cm³
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	n = 2,42
Dispersió òptica	alta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Bis
Referències	[1]

La bismita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom de la seva composició química. Va ser descoberta l'any 1868, i la localitat tipus d'aquesta espècie prové de la mina Colavi, Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia. També se la coneix amb el nom de wismuthokker.

Químicament, la bismita és un triòxid de bismut: Bi₂O₃. És un mineral monoclínic, però la forma típica d'aparició és massiva i argilosa, sense vidres macroscòpics. El color varia de verd a groc. Té una duresa a l'escala de Mohs entre 4 i 5, i una gravetat específica de 8,5 a 9,5, bastant alta per a un mineral no metàl·lic. És polimorfa de l'esferobismoïta, que cristal·litza en el sistema tetragonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

La bismita és un mineral secundari de les zones d'oxidació, que es forma a partir de minerals de bismut primaris. Va ser descrita per primera vegada a la mina Colavi, situada al districte miner de Machacamarca, a la província de Cornelio Saavedra (Potosí, Bolívia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismita