ca Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles

Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
Tipus	Premi Nacional de Literatura d'Espanya
Vigència	27 setembre 1922 -
Estat	Espanya
Conferit per	Ministeri de Cultura d'Espanya

El Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles (Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Poesía, en castellà) és un premi literari que atorga anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports.

Premia a la millor obra en la modalitat de poesia escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gènere publicades a Espanya l'any anterior. Està dotat amb 20.000 euros. El jurat està presidit pel director general del Llibre i està format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'entrega el mes d'octubre.

El seu origen rau en la creació el 27 de setembre de 1922 del "Concurso Nacional de Literatura" per part del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts.

Guanyadors

Premi Nacional de poesia (pre democràtic)

1924: Rafael Alberti per Marinero en tierra
1925: Gerardo Diego per Versos humanos
1927: Dámaso Alonso per El viento y el verso
1933: Manuel Altolaguirre per La lenta libertad
1934: Vicente Aleixandre per La destrucción o el amor
1938: Emilio Prados per Destino fiel
1949: Leopoldo Panero per Escrito a cada instante
1950: José María Valverde per La espera
1951: José García Nieto per Tregua
1951: Alfonsa de la Torre per Oratorio de San Bernardino^[1]
1952: Dionisio Ridruejo per En Once años. Poesías completa de juventud
1953: Luis Rosales Camacho per Rimas
1954: José Hierro per Antología
1957: José García Nieto per Geografía es amor
1963: Eladio Cabañero per Marisa Sabia y otros poemas
1965: Alfonso Canales per Aminadab
1967: Carmen Conde per Obra poética
1973: Ángel García López per Elegía en Astaroth

Premi Nacional de poesia

1977: Miguel Fernández per Eros y Anteros
1978: Félix Grande Lara per Las rubáiyatas de Horacio Martín
1979: Leopoldo de Luis per Igual que guantes grises
1980: Carlos Sahagún Beltrán per Primer y último oficio
1981: Vicente Gaos, de forma pòstuma.^[2]
1982: Antonio Colinas per Poesía, 1967-1981
1983: Claudio Rodríguez García per Desde mis poemas
1984: No es va atorgar en aquesta modalitat
1985: Joan Vinyoli per Passeig d'aniversari
1986: No es va atorgar en aquesta modalitat
1987: Francisco Brines per El otoño de las rosas
1988: Antonio Gamoneda per Edad
1989: Pere Gimferrer per El vendaval
1990: Carlos Bousoño per Metáfora del desafuero
1991: Luis Álvarez Piñer per En resumen, 1927-1988
1992: Basilio Fernández López per Poemas 1927-1987
1993: José Ángel Valente per No amanece el cantor
1994: Rafael Guillén prt Los estados transparentes
1995: Luis García Montero per Habitaciones separadas
1996: Felipe Benítez Reyes per Vidas improbables
1997: Diego Jesús Jiménez per Itinerario para naúfragos
1998: José Antonio Muñoz Rojas per Objetos perdidos
1999: José Hierro per Cuaderno de Nueva York
2000: Guillermo Carnero Arbat per Verano inglés
2001: José Ángel Valente per Fragmentos de un libro futuro
2002: Carlos Marzal per Metales pesados
2003: Julia Uceda per En el viento, hacia el mar
2004: Chantal Maillard per Matar a Platón
2005: Josep Corredor Matheos per El don de la ignorancia
2006: José Manuel Caballero Bonald per Manual de infractores
2007: Olvido García Valdés per Y todos estábamos vivos
2008: Joan Margarit per Casa de Misericòrdia
2009: Juan Carlos Mestre per La casa roja
2010: José María Millares per Cuadernos, 2000-2009
2011: Francisca Aguirre per Historia de una anatomía
2012: Antonio Carvajal Milena per Un girasol flotante
2013: Manuel Álvarez Torneiro, per Os ángulos da brasa
2014: Antonio Hernández Ramírez per Nueva York antes de muerto^[3]
2015: Luis Alberto de Cuenca y Prado per Cuaderno de Vacaciones
2016: Ángeles Mora Fragoso per Ficciones para una autobiografía^[4]
2017: Julio Martínez Mesanza per Gloria.^[5]
2018: Antònia Vicens i Picornell per Tots els cavalls.
2019: Pilar Pallarés García per Tempo fósil.
2020: Olga Novo per Feliz Idade.^[6]
2021: Miren Agur Meabe per Nola gorde errautsak kolkoan^[7]

Enllaços externs

www.mcu.es - Premi Nacional de poesia Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (castellà)

Referències

↑ Otero, Francisco. «La poesía de Alfonsa de la Torre». El Adelantado de Indiana. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 12 desembre 2015].
↑ «Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-antonio-hernandez-premio-nacional-poesia-2014-20141009124303.html
↑ Ángeles Mora, premio Nacional de Poesía, en Diario ABC, 14/11/2016.
↑ «Julio Martínez Mesanza, Premio Nacional de Poesía 2017 por su obra Gloria». El Mundo, 10-10-2017. [Consulta: 19 octubre 2017].
↑ «A galega Olga Novo gaña o Premio Nacional de Poesía». nòs diario, 15-10-2020 [Consulta: 15 octubre 2020].
↑ «La poesia de Miren Agur Meabe, la primera escrita en euskera que guanya el Premio Nacional de poesia». Ara balears, 22-09-2021 [Consulta: 24 setembre 2021].

[1] Otero, Francisco. «La poesía de Alfonsa de la Torre». El Adelantado de Indiana. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 12 desembre 2015].

[2] «Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] {[enllaç sense format]} http://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-antonio-hernandez-premio-nacional-poesia-2014-20141009124303.html

[4] Ángeles Mora, premio Nacional de Poesía, en Diario ABC, 14/11/2016.

[5] «Julio Martínez Mesanza, Premio Nacional de Poesía 2017 por su obra Gloria». El Mundo, 10-10-2017. [Consulta: 19 octubre 2017].

[6] «A galega Olga Novo gaña o Premio Nacional de Poesía». nòs diario, 15-10-2020 [Consulta: 15 octubre 2020].

[pr21-7] «La poesia de Miren Agur Meabe, la primera escrita en euskera que guanya el Premio Nacional de poesia». Ara balears, 22-09-2021 [Consulta: 24 setembre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]