La localitat està situada a 20 km de la costa mediterrània i a l'est de la comarca de la Vall d'Albaida.
El terreny és accidentat, sobretot a l'extrem meridional, on es donen les majors altures a les Penyes Albes (656 m), les quals formen part del gran anticlinal prebètic, format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població es troba el Tossal de la Creueta (409 m). Al barranc del Molí es troba la font amb el mateix nom.
Des de València, es pot arribar a la població a través de l'A-7 per enllaçar amb la CV-40 i finalitzar en la CV-60.
Història
El 1343, Pere el Cerimoniós va donar la vila a Vidal de Vilanova. Temps després, el senyoratge passà a la família Mercader.
Les dades més antigues conegudes sobre demografia es remunten al segle xvi: el 1527 comptava amb 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscos, els quals el 1609 comptaven ja amb 75 cases, però el decret d'expulsió dels moriscos les deixà pràcticament deshabitades. El 1646, només s'hi havien repoblat 32 cases. Durant el segle xviii el nombre d'habitants augmentà considerablement fins a arribar al mig centenar el 1794. Un segle després, el 1900, tenia 819 habitants.
L'economia local està principalment basada en l'agricultura. D'ella depenen la major part dels llocs de treball i dels ingressos de la població.
Monuments
Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte que sembla datar del segle xv i que fou reconstruït a finals del xvii o principis del xviii.
Església Parroquial. Té per titular Santa Anna, i fou reformada al segle xviii.
Molí de Micairent. Possiblement construït durant el segle xviii a prop d'un despoblat morisc.
Ermita del Salvador. Xicoteta ermita devocional construïda a finals del segle xix.
Bassa del Sastre. Magnífica obra d'enginyeria hidràulica construïda possiblement a finals del segle xvii i reconstruïda en nombroses ocasions.
Riuraus. Els riuraus formen part dels paisatge rural de la zona, però estan desapareixent per falta de manteniment. La majoria es construïren al segle xix.
Festes locals
Festes Patronals. Se celebren durant el primer diumenge de maig en honor de la Inmaculada Concepcció,a la Mare de Déu del Roser, al Crist del Perdó i a la Divina Aurora. Durant les festes s'organitzen convits, processons religioses, revetles, concerts de la banda de música local...
