Beniatjar

Beniatjar

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 50′ 52″ N, 0° 25′ 01″ O / 38.8479°N,0.417°O / 38.8479; -0.417
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Vall d'Albaida
Capital	Beniatjar
Població humana
Població	217 (2023) (19,04 hab./km²)
Gentilici	beniatjarina, beniatjerí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	11,4 km²
Altitud	417 m
Limita amb	Beniarrés Gaianes
Partit judicial	Ontinyent
Organització política
• Alcaldessa	Raquel Calatayud Bataller
Identificador descriptiu
Codi postal	46844
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46056
Codi ARGOS de municipis	46056
Lloc web	beniatjar.es

Beniatjar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Està situat en la vessant nord de la Serra del Benicadell, al sud de la Vall d'Albaida. El terme, que té una extensió de 114 km², és allargat de nord a sud; el sector nord és suaument ondat, mentre que pel sud està limitat pel Benicadell. El riu de Micena circula d'est a oest, per tot el límit nord; li afluïx el barranc de Beniatjar, que fa de límit per l'oest.

De la població ix un sender de petit recorregut, el PR-CV 213, que conduïx fins a l'emblemàtic cim del Benicadell (1.104 m).

Al poble es conserva una monumental olivera centenària.^[1]

El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i llevant. Les pluges les porta el de llevant, generalment de la tardor a la primavera. En els alts de la serra del Benicadell sol nevar al gener i febrer.

Des de València, s'accedix a Beniatjar a través de l'A-7. Cal enllaçar amb la CV-40 i accedir a la CV-60, per a finalitzar en la CV-611.

El terme municipal de Beniatjar limita amb les següents localitats: Castelló de Rugat, Otos, la Pobla del Duc, el Ràfol de Salem, Salem (Vall d'Albaida), totes de la Vall d'Albaida; i Beniarrés i Gaianes, de la comarca del Comtat.

Tot i que s'hi ha trobat restes de la cultura del Bronze, l'origen de Beniatjar és una alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De població morisca, comptava l'any de l'expulsió (1609) amb cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà. Conjuntament amb Otos, formà una rectoria de moriscos que depengué eclesiàsticament del Ràfol de Salem fins a l'any 1535; nogensmenys no serà fins a 1574, quan es convertí en parròquia independent.

L'economia es basa en l'agricultura, organitzada en camps abancalats en els contraforts de la serra. En la muntanya hi ha una extensa zona de pineda i muntanya baixa. Predominen els cultius de secà com la vinya, arbres fruiters i l'olivera. Així mateix, aprofitant l'aigua de diverses fonts mitjançant basses, es cultiven creïlles i hortalisses.

• Església parroquial de Nostra senyora de l'Encarnació. Té dos taulells atribuïts a Joan de Joanes.
• Castell de Carbonera. D'origen musulmà, reconstruït en 1091 pel Cid i utilitzat posteriorment per Al-Azraq. Absolutament abandonat i pràcticament desaparegut.
• Pont dels Moros. Antic pont de pedra situat en la carretera cap a Otos. Malgrat el seu nom no es coneix el seu origen.
• Les Planisses. Típica casa rural utilitzada com a observatori forestal i meteorològic.
• Nevera del Benicadell. Antiga nevera en bon estat de conservació, però no de manteniment.
• Coves rupestres. Antigues coves amb restes de pintures esquemàtiques, pròpies de l'edat del bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.

Des de 2015 l'alcalde de Beniatjar és Francisco Giner Monzó del Partit Popular (PP).^[2]

• Festes patronals. Se celebren durant l'últim cap de setmana d'agost (dimecres a dissabte), en honor de Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol, als quals es dediquen diverses processons. A més, es realitzen diverses activitats per a dinamitzar al poble, i els últims quatre dies a la nit es realitza una revetla.
• Altres festes d'interès cultural: Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (setmana anterior al divendres de Passió), festa a Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); Nostra Senyora de l'Assumpció (15 d'agost); "Despertà", Diumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Beniatjar

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniatjar

• Ajuntament de Beniatjar * Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine. * Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine. * País Valencià, poble a poble, comarca a comarca de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.