Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Castell de Bergedorf

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Bergedorf
Bergedorfer Schloss
Imatge
Façana oriental
Dades
TipusCastell
Construcciósegle xiii - 1902
Característiques
Estat d'úsbon estat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicGòtic bàltic o de maons i neogòtic
Materialmaons, pedra
Localització geogràfica
PaísAlemanya
LocalitzacióBergedorf (Hamburg)
Map
 53° 29′ 23″ N, 10° 12′ 44″ E / 53.4897°N,10.2122°E / 53.4897; 10.2122
Monument cultural d'Hamburg
Identificador26677

El Castell de Bergedorf o Bergedorfer Schloss és l'únic castell conservat al territori de la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya, al centre l'antiga ciutat de Bergedorf. És un típic Wasserburg o castell de plana amb fossats, construït al mig d'un pantà del riu Bille.

Rètol a l'entrada del castell

El comte Albert d'Orlamünde també anomenat Albert de Holstein va fer construir el pantà i el molí al Bille el 1208 i és possible que ja hi havia una residència defensa anterior a la construcció del molí.[1] El primer esment escrit data del segle xiv: dat Huss (= baix alemany per a el casal).[2] Ja el 1275, el duc Joan I de Saxònia va atorgar al lloc certs drets de ciutat.

Fins a l'annexió per als aliats hanseàtics Lübeck i Hamburg el 1420, el castell era la residència dels ducs de Saxònia-Lauenburg. Des d'aleshores el condomini va ser governat per un mandatari anomenat Amtmann en alemany, nomenat un any per la ciutat de Lübeck, un any per Hamburg que va instal·lar l'administració al castell. El 1868, la ciutat d'Hamburg va comprar la part de Lübeck i posar fi a un dels condominis més llargs de la història d'Europa.[3] Va quedar la seu administrativa fins al 1953 quan va inaugurar-se una nova casa de la vila. Des d'aleshores va esdevenir el ”Museu de Bergedorf i els Vierlände”, una extensió del Museu d'Altona.

Arquitectura

El castell forma un quadrat de 30 m de costat a l'entorn d'un pati. La façana est, orientat cap a la vila és la més antiga. Dues ales laterals daten del segle xvii i són típics de l'estil gòtic de maons. Una estructura de gelosia central d'entramat de fusta conecta'ls. De 1899 a 1901 la porta esqueixalada, la façana nord van ser reemplaçats per una estructura neogòtica i una torre nova va ser afegit.

Referències, bibliografia[4] i enllaços externs

  1. Bergedorf Chronik, Hamburg, Bergedorfer Bürgerverein von 1847
  2. Ludwig Uphoff, Bergedorfs erste Stadtansicht: die sog. Frese-Karte (1593)[Enllaç no actiu]
  3. Web del Museu für Bergedorf und die Vierlande, Geschichte Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine. (Història del castell i del museu)
  4. Rudolf Beckmann, Bergedorf-Bibliographie 1162-1938[Enllaç no actiu], Hamburg, Bergedorf Museum, 2006, 144 pàgines
  • Web oficial del museu
  • Martin Knorr, Das Bergedorfer Schloß. ed. Museum für Bergedorf und die Vierlande (Bergedorf-Porträt 3), 2a Edició, Hamburg 1989
  • Dr. Klaus-J. Lorenzen-Schmidt, Der Erwerb des Bergedorfer Schlosses durch Hamburg und Lübeck 1420 im Rahmen der städtischen Territorialpolitik a Lichtwark-Heft tom 73. Editorial HB-Werbung, Hamburg-Bergedorf, 2008. ISSN 1862-3549.
  • Dr. Jörg Meyn, Überlegungen zur Entstehung und frühen Geschichte des Schlosses zu Bergedorf., a Lichtwark-Heft tom 68. Editorial HB-Werbung, Hamburg-Bergedorf, 2003. ISSN 1862-3549.
  • Victoria Overlack (redacció): Das Bergedorfer Schloss. Een sloten Huß. Entstehung, Funktionen, Baugeschichte. Edició Museum für Bergedorf und die Vierlande, Hamburg, 2008
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9