|
Eslovè
L'eslovè o eslové[1] (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.[2][3] Distribució geogràficaLa llengua és parlada principalment a Eslovènia, però també per les minories nacionals eslovenes a Friül - Venècia Júlia, Itàlia (al voltant de 90.000 a Eslàvia friülana, Resia, Canale Valley, Província de Trieste i en aquells municipis de la Província de Gorizia limítrofs amb Eslovènia), al sud de Caríntia i algunes parts d'Estíria a Àustria (25.000). També es parla a Croàcia, especialment al Comtat d'Ístria, Rijeka i Zagreb (11.800-1.3.100), al sud-oest d'Hongria (3-5.000), a Sèrbia (5.000), i a la diàspora eslovena a tot Europa i a la resta del món (al voltant 300,000), particularment als Estats Units (sobretot a Ohio, al voltant de 3.400 parlants), Canadà, Argentina, Austràlia i Sud-àfrica. HistòriaEs conserva documentació en eslovè des del segle x, tot i que l'auge de la llengua és del segle xvi, amb l'esplendor literària dels escriptors d'Eslovènia. Mentre el país va formar part de l'Imperi Austrohongarès, es va produir un fenomen de diglòssia: les elits parlaven alemany i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integració a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del serbocroat. La independència del país en 1991 i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització. GramàticaLa gramàtica de l'eslovè és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen declinació. Per a l'escriptura usa l'alfabet llatí amb algunes lletres modificades amb el hàtxec. En alguns textos especials l'eslovè empra accents gràfics, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble, els quals marquen alhora la síl·laba tònica i la duració de la vocal. Hi ha vuit sons vocàlics, com en català central. Dialectes L'eslovè té nombrosos dialectes (més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic. Molts d'aquests dialectes regionals no són mútuament intel·ligibles. El nombre de dialectes comptabilitzats per estudiosos de l'idioma ascendeix a 36 o fins i tot 46. No obstant això, es pot donar una llista de nou principals grups dialectals:
Sistema d'escriptura i sons.jpg) L'eslovè usa l'alfabet llatí, però tot i que les lletres són les mateixes que en català, si fa no fa, algunes amb l'addició de signes diacrítics, algunes de les lletres no se pronuncien igual. És el cas de la "c", per exemple, que es pronuncia com el dígraf català de "ts"; la "č", que es pronuncia com a "tx"; la "j", que es pronuncia com la "i" catalana, la "y" anglesa i la "j" alemanya; la "š", que es pronuncia com la "x" catalana; i la "ž", que es pronuncia com la "j" catalana, però més suau. La majoria dels sons de l'eslovè tenen la seva correspondència en català. No obstant això, hi ha alguns sons que no estan presents de manera natural en català (si bé en la seva majoria són coneguts a través d'altres idiomes). Aquests sons són els representats per les lletres: č, š, ž, z.
L'eslovè té 21 fonemes consonàntics distintius.
Escriptors en eslovè
Mitjans en eslovè
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovè  Hi ha una edició en eslovè de la Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
