|
Agnès de Roma
Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Fonts i historicitatNo obstant el culte retut a Agnès des d'antic, la seva història es basa en fonts diverses, incertes i en alguns casos contradictòries. Coincideixen en algunes dades com el nom, l'edat, el martiri i l'edat de la mort, el lloc d'enterrament, etc., però divergeixen en les altres. En certa manera, en el marc de les persecucions als cristians del començament del segle iv a Roma, no ha d'estranyar que hi hagués cristians disposats a morir com a testimonis de la fe i, possiblement, el sacrifici d'una jove podria haver provocat, al si de la comunitat cristiana, una profunda impressió que implicaria la veneració immediata. Probablement, a partir del fet històric es van teixir un seguit de tradicions difícilment demostrables que constitueixen la llegenda hagiogràfica de la noia màrtir. El mateix nom, Agnès, podria ser simbòlic, representant qualsevol noia similar cristiana: deriva de l'adjectiu grec ἁγνή (hagnē), que vol dir "casta, pura, sagrada". Vida i mortDurant el seu Martiri, l'Àngel intervé diverses vegades per ajudar-la. Procopio, fill del governador de Roma, es va enamorar d'Inés i li va demanar la mà. «Estic a les mans de Déu i tinc com a custodi del meu cos l'Àngel». Els soldats i la plebaglia estaven esperant fora, mentre la jove era presentada Agnès el va refusar. El jove li va explicar tot al seu pare; aquest, en qualitat de cap de la ciutat de Roma, va obligar que la jove fos presentada. Li va preguntar: «Per què no vols ser esposa del meu fill?» Inés va respondre: «Tinc un altre amant, a qui he jurat fidelitat». «Veritablement, va continuar el prefecte, cap jove de Roma té tants mèrits com els té el meu fill. Qui és el teu amant?». «És aquell a qui obeeixen el Cel i la terra; És Jesucrist!». «Aleshores ets cristiana?... Per què t'estimo i perquè estimo el meu fill, abandona la teva Religió! Com a recompensa tindràs tots els béns i tots els plaers que Roma pugui oferir». «¡No tinc interès en aquestes coses!». El prefecte llavors va ordenar que fos conduïda a les flames. Inés estava tranquil·la, pensava: en un trist lloc, molt fosc. L'Àngel del Senyor estava llest, amb la tasca de vigilar la dona de Crist. El lloc va ser il·luminat amb la presència de l'Àngel. Inés va agrair a Déu per haver-li manat una ajuda tan gran. «No tinguis por, li diu l'Àngel, sóc aquí per cuidar-te». Procopio, el fill del prefecte, va voler entrar primer. No ho ha fet mai! L'Àngel improvisadament li concedeix la mort. El pare del jove, en adonar-se'n, es va tornar boig pel dolor: però en pregar Inés al seu Déu, Procopio recupera la vida; el prefecte s'adona que és veritable el Déu dels cristians. Així com el poble aclamava, deixo que el viceprefecte fes les coses. De seguida Inés va ser llançada al foc; però també aquí l'Àngel va separar en dues columnes les flames i la jove es trobava al mig com envoltada de flors. Continuant amb un altre tipus de martiri, Inés va volar al Cel» (extret de www.carloacutis.com). D'acord amb la tradició, Agnès era membre d'una família romana patrícia, de la gens Clodia i hi hauria nascut cap al 291; va ser educada en el cristianisme. Va patir martiri als dotze o tretze anys, en època de Dioclecià, el 21 de gener de 304 segons la tradició i va ésser enterrada a les catacumbes de la Via Nomentana. De fet, poca cosa més se'n pot assegurar amb certesa. LlegendaSobre el martiri, les llegendes varien. Segons el papa Damas I, en un poema epigràfic al lloc de la seva tomba, va ser cremada en una foguera, on va cobrir la seva nuesa amb els seus cabells. Les restes d'ossos trobats a la seva tomba (o els que la tradició senyala com els de la seva tomba), però, no tenen senyals de combustió. Sant Ambròs de Milà, basant-se en fonts orals,[1] introdueix la història d'un home poderós que desitjava la noia i va ser refusat per ella. Com a càstig va ser condemnada a ésser morta amb l'espasa (degollada o decapitada). Prudenci[2] dona l'element hagiogràmic més estès després: va ser condemnada a prostituir-se, tancada a una cel·la d'un dels circs de Roma on podia ser posseïda per qualsevol que hi passés. No obstant això, ningú no gosava fer-ho llevat d'un jove que, en apropar-s'hi, va ésser cegat per un àngel i que només recuperà la visió per la intercessió d'Agnès. Acusada llavors de màgia, va ser condemnada a ésser decapitada.
Finalment, la Passio Sanctae Agnetis (s. V) desenvolupa la història del prostíbul, fent que fos víctima de l'amor del fill d'un prefecte romà; aquest s'havia enamorat d'ella i no era correspost, per la qual cosa va emmalaltir. En refusar el matrimoni perquè havia fet vot de castedat, Agnès va ser forçada pel prefecte a fer-se vestal: com a tal, havia de fer sacrificis als déus pagans i, en negar-s'hi, va ésser castigada i portada al prostíbul. Aquí, després que ningú no la força, és condemnada a la foguera. Per cobrir la seva nuesa, els cabells li van créixer fins a tapar-la per complet. Va ser però, degollada, com un anyell, símbol de la puresa i animal amb la mateixa arrel semàntica que Agnès: en llatí, anyell és "agnus". VeneracióÉs venerada per la majoria d'esglésies cristianes que reten culte als sants, i és una de les set santes que, a més de la Mare de Déu, s'anomenen al cànon de la missa. El cos d'Agnès va ser sebollit en una galeria de la primera planta d'un cementiri cristià que hi havia al primer miliari de la Via Nomentana. Avui correspon a les actuals catacumbes de Sant'Agnese, originàries de la segona meitat del segle iii. Sobre ella s'edificà la basílica de Sant'Agnese fuori le Mura (Santa Agnès fora Muralla). Avui, les restes es conserven en aquesta basílica, i el crani a una capella de Sant'Agnese in Agone, també a Roma, església edificada al circ on hi havia la cel·la on va ésser tancada la santa, vora la Piazza Navona. És la santa patrona de les joves, verges, promeses i jardiners.
Referències literàries i musicalsHrotsvitha, monja i dramaturga del segle x, va escriure un drama sobre el martiri de la santa. Grace Andreacchi, més modernament, va fer un drama sobre la mateixa història. The Eve of St. Agnes és un poema narratiu romàntic escrit per John Keats el 1819. A la novel·la Fabiola, or The Church of the catacombs de Nicholas Wiseman), Agnès és cosina i confident de Fabiola, la protagonista. Sobre ella es rodà la pel·lícula Fabiola, dirigida per Alessandro Blasetti el 1949. El músic Marius Constant (1925-) va estrenar en 1974, a Besançon, la seva òpera "cerimonial d'església" Le jeu de Sainte Agnès, amb llibret escrit a partir de la vida traduïda a l'occità. La cançó instrumental "Saint Agnes and the Burning Train" apareix a l'àlbum The Soul Cages de 1991 de Sting. La cançó "Bear's Vision of St. Agnes" apareix a l'àlbum Ten Stories de 2012 del grup de rock mewithoutYou.[3] La Biblioteca Santa Agnès és una sucursal de la Biblioteca Pública de Nova York situada a l'Upper West Side de Manhattan, a l'avinguda d'Amsterdam entre els carrers West 81st i West 82nd.[4] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_-_Inside.jpg)
_esterno.jpg)
