Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Te de la Xina

Aquest article tracta sobre la planta del te. Si cerqueu la infusió, vegeu «Te».
Infotaula d'ésser viuTe de la Xina
Camellia sinensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dete verd, fulles de te, oli de fulla de te i te Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN62037625 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaTheaceae
GènereCamellia
EspècieCamellia sinensis Modifica el valor a Wikidata
(L.) Kuntze
Nomenclatura
BasiònimThea sinensis Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Camellia arborescens Hung T. Chang & F.L. Yu

Camellia longlingensis F.C. Zhang, G.B. Chen & M.D. Tang

  • Camellia oleosa (Lour.) Rehder
  • Camellia thea Link
  • Camellia waldeniae S.Y. Hu
  • Thea bohea L.
  • Thea cantoniensis Lour.
  • Thea chinensis Sims
  • Thea cochinchinensis Lour.
  • Thea grandifolia Salisb.[1]
Distribució

Distribució del conreu del te de la Xina (en verd)

El te la Xina, planta del te o, simplement, te (Camellia sinensis) és un arbre robust de la família de les teàcies, que fa de 2 a 10 m, provinent dels boscos de l'Àsia temperada com la Xina (Guangdong, Guangxi, Yunnan), i de l'Asia tropical com l'Índia (Assam), Myanmar, Tailàndia i a Laos i el Vietnam, però avui es cultiva a l'Índia, Xina, Sri Lanka, Indonèsia, Kenya, Turquia i l'Argentina. La infusió de fulles d'aquesta planta, àmpliament consumida arreu del món, també s'anomena te.[2]

L'epítet específic sinensis prové del llatí i significa 'xinès'. Antics noms per a Camellia sinensis són Thea bohea, Thea sinensis i Thea viridis.

Morfologia

Tetera japonesa
Plantació de te a Sud-àfrica
Processament de la fulla de te a Sri Lanka
Selecció de tes de Sri Lanka

Camellia sinensis és un arbust perenne d'arrel axonomorfa que, quan creix en estat salvatge, pot créixer fins als 10 metres de llargada, i quan és conreat creix fins a 2 metres. Les fulles són alternes, de 4-15 cm de llarg i 2-5 cm d'ample, de color verd fosc i brillants, persistents, de forma ovada o ovada-lanceolada i molt convexes i serrades, encara que són senceres a la base; i amb un pecíol curt, i una forta nervació; les fulles joves són vellutades.

Les flors són bisexuals, petites, de color blanc, axil·lars i solitàries o bé s'agrupen en parells o de tres en tres, però generalment no presenten inflorescència. El periant està format per una corol·la de 5 a 9 pètals desiguals i un calze de cinc sèpals. L'androceu té nombrosos estams i al gineceu l'ovari és súper. El fruit és una càpsula trígona o esferoïdal, llenyosa, dura i aplanada amb unes llavors que tenen uns cotiledons grossos.

Ecologia

Planta originària de la Xina, però actualment creix i es cultiva en tota mena de zones amb climes tropicals i subtropicals. Tot i així, els cultius comercials es poden estendre de l'equador fins a Cornualla (Gran Bretanya).[3]

Farmacologia

La part utilitzada de la planta del te són les fulles, que s'utilitzen per a preparar la infusió típica, el te.

Referències

  1. Zicha, Ondrej. «Tea Plant Camellia sinensis (L.) Kuntze» (en anglès). BioLib: Biological library. [Consulta: 30 setembre 2019].
  2. «Te de la Xina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Thomas, Yvonne «the English Tea Service» (en anglès). Telegraph Online, 17-09-2005.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9