Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Maur abat

Plantilla:Infotaula personaMaur,
Maure,
Mauri o Mur
Imatge
Sant Benet ordena Sant Maure que rescati Plàcid, per Filippo Lippi, ca. 1445
Biografia
NaixementMaurus
c. 512 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 584 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Gàl·lia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSegons una tradició (segurament falsa), a l'abadia de Glanfeuil (prop d'Angers, França) i després a Saint-Germain-des-Près (París) 
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBenet de Núrsia Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
abat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Anglicana, Església Ortodoxa Oriental, protestantisme
Festivitat15 de gener; 5 d'octubre (amb Sant Plàcid)
Iconografiahàbit benedictí (negre); amb una balança; amb bàcul i espasa
Patró deCesena; lesionats; invocat contra el reumatisme, l'epilèpsia i els terratrèmols.

Maur abat –o Maure o Mur; del llatí Maurus– (Itàlia, s. VI) va ésser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'orde. És mencionat en la biografia de sant Gregori I el Gran.

Biografia

Talla a San Mauro La Bruca
Talla a Bel Hellouin (Eure)

Hi ha poques dades de la seva vida, fora de les narrades per Gregori el Gran. Algunes fonts diuen que provenia de Cosenza. Va viure com a deixeble de sant Benet i, quan aquest deixà Subiaco per anar a Montecassino, el succeí com a abat.

Quatre històries que implicaven Maur contades per Gregori I van formar un patró per a la formació ideal d'un monjo benedictí. La més famosa és el rescat per part de Maur de sant Plàcid, un jove ofert a sant Benet alhora que Maur. Plàcid havia caigut a un llac proper al monestir i Benet va tenir una visió on veié que Plàcid no podia sortir-ne: ràpidament, va enviar Maure perquè l'ajudés, i aquest va córrer i, caminant sobre l'aigua, el salvà.

A més, la llegenda li atribueix nombrosos miracles i prodigis: expulsar dimonis, etc.

Llegenda francesa de Glanfeuil

Una tradició francesa del segle ix, falsificada per fer més antiga la fundació de l'abadia, deia que Maur va fundar, en un fabulós viatge a França, l'abadia de Glanfeuil, prop d'Angers, on va instaurar la regla benedictina i seria el primer establiment benedictí fora d'Itàlia. Glanfeuil també va ésser centre de pelegrinatge, ja que es va estendre la idea, falsa, que les restes de Sant Maur hi eren, esdevenint competidors de l'abadia de Fleury, on es creia que hi havia les restes de sant Benet de Núrsia, i de Le Mans, on es deia que hi havia les de santa Escolàstica de Núrsia, germana de Benet.

Els monjos de Glanfeuil van marxar a París al segle x, on l'abat Odó va instaurar el culte al sant a l'abadia de Saint-Pierres-des-Fossés, anomenada amb el temps Saint-Maur-des-Fossés. D'aquí, la congregació benedictina francesa, constituïda en 1618 va prendre el nom de Congregació de Sant Maur o maurins.

El culte a Sant Maur va estendre's per tot Europa, generalment amb el de Sant Plàcid, especialment al si de l'orde benedictí.

Llegenda catalana de Sant Mauri

A Catalunya, es va desenvolupar una llegenda que feia el sant natural del Rosselló i li atribuïa fets i patronatges que, amb el temps, quedaren totalment deslligats de la història original del sant. A més, Sant Maur és un dels “sants barbuts” que, segons la tradició, marquen al calendari la setmana més freda de l'any: la setmana dels barbuts.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9