Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estatuto do Índio

Infotaula documentEstatuto do Índio
Tipusllei Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1973 Modifica el valor a Wikidata
AutorCambra de Diputats del Brasil Modifica el valor a Wikidata
PropòsitPobles indígenes del Brasil Modifica el valor a Wikidata

L'Estatuto do Índio (en portuguès Estatut de l'indi) és la llei brasilera número 6 001, que preveu les relacions de l'estat i la societat amb els pobles indígenes del Brasil. Aquesta llei va entrar en vigor el 1973. L'Estatuto do Índio segueix el mateix concepte que el Codi civil brasiler de 1916 i considera els pobles indígenes com a "relativament incapaços", sent supervisats per una agència estatal, en aquest cas FUNAI (Fundação Nacional do Índio), fins a la seva integració a la societat nacional. En el seu primer article, la llei estableix que el seu objectiu és "integrar els indis a la societat brasilera, assimilant-los d'una manera harmònica i progressiva".[1][2]

L’Estatuto do Índio i la Constitució de 1988

La Constitució brasilera de 1988 dona un nou tractament als pobles indígenes: reconeix la seva identitat cultural pròpia i diferenciada (organització social, costums, llengües, creences i tradicions), garantint el dret a romandre com a indis i ho fa explícit com un dret original (que precedeix la creació de l'estat) l'usdefruit de les terres que tradicionalment ocupen. Segons la constitució, l’Estat és el responsable de garantir el reconeixement d’aquests drets per part de la societat. El paper de l’Estat passa llavors de la protecció de les persones a la protecció dels drets.

Davant d’aquest canvi, es va fer necessari revisar l'Estatuto do Índio. En aquest sentit, es van presentar tres projectes de llei a la Cambra de Diputats del Brasil: una del Poder Executiu i dues més d'organitzacions no governamentals. A partir del 1992 es va crear una comissió especial a la cambra per examinar l'assumpte. El juny de 1994, aquesta comissió va aprovar un substitut que regula l' Estatuto das Sociedades Indígenas.[3] No obstant això, abans d'anar al Senat, el desembre del mateix any, després de les eleccions presidencials, els congressistes van presentar un recurs perquè el projecte de llei fos presentat al ple de la Cambra. Des de llavors, s’ha paralitzat. La revisió de l’Estatut dels indígenes és una de les principals demandes dels pobles indígenes actuals al Brasil, juntament amb la demarcació de les seves terres.

Classificació de l'indi segons l'estatut

L'article 4 de l'Estatuto do Índio classifica els indis segons el seu grau d'integració a la societat:

"I - Aïllats - Quan viuen en grups desconeguts o dels quals hi ha pocs i vagues informes a través de contactes ocasionals amb elements de la comunió nacional;

II - En procés d’integració - Quan, en contacte intermitent o permanent amb grups estranys, conserven menys o més de les condicions de la seva vida natal, però accepten algunes pràctiques i modes d’existència comuns a altres sectors de la comunió nacional, que recorreran a més per a l'aliment;

III - Integrat: quan s’incorpora a la comunitat nacional i es reconeix en el ple exercici dels drets civils, tot i que conserven costums, costums i tradicions característiques de la seva cultura. "

Referències

  1. Estatuto do índio al web dels pobles indígenes del Brasil
  2. O que diz o Estatuto do Índio e qual a sua importância?, politize.com.br, 12 abril 2021
  3. «Nova versão do Estatuto do Índio. Página Ambiente Brasil, acessada em 07 de julho de 2008.». Arxivat de l'original el 2009-04-30. [Consulta: 29 juny 2021].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9