Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Poble dâw

Infotaula grup humàPoble dâw
Tipuspobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total142 (2020) Modifica el valor a Wikidata
LlenguaLlengua dâw i llengües nadahup Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deSão Gabriel da Cachoeira (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata

Els dâw són un poble indígena del Brasil. Viuen a la riba dreta del Rio Negro (Amazones) en una zona coneguda com Alto Rio Negro a la selva tropical amazònica. Comparteixen aquesta zona juntament amb altres pobles indígenes, inclosos els altres parlants de llengües nadahup, amb els quals estan estretament relacionats, com els nadëb, els nukak, i els hupda - però també pobles arawak i pobles tucanos, com el barasanes i tucanos.[1]

La paraula Dâw és un autònim, que significa "gent". A la literatura, així com a l'Alto Rio Negro, sovint se'ls denomina Kamã, però es considera molt pejoratiu.[2]

Durant la dècada de 1980, els dâw estaven a punt d'extingir-se a causa d'un desequilibri entre el nombre d'homes i dones. Només hi havia poques dones i moltes de les dones que quedaven eren velles i no podien tenir fills. El 1984 el nombre de dâw era de només 56.[3] Des de llavors la situació ha millorat considerablement, i els dâw ja no estan amenaçats per l'extinció malgrat la baixa població. Tots els dâw tenen la llengua dâw com a primera llengua, mentre que molts parlen també nheengatu i portuguès.[4][5][6]

Avui dia, els dâw estan en contacte permanent amb persones no indígenes, principalment a la ciutat propera, São Gabriel da Cachoeira.[5]

Referències

  1. Martins 2004, p. 1
  2. Martins 2004, p. 2
  3. Martins 2005, p. 21
  4. Martins 2004, p. 4
  5. 5,0 5,1 Martins 2005, p. 22
  6. Epps, Patricia. A Grammar of Hup. Berlín, Alemanya: Mouton de Gruyter, 2008, p. 4. 

Bibliografia


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9