Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estat de Goiás

Plantilla:Infotaula geografia políticaEstat de Goiás
Imatge
TipusUnitat Federativa de Brasil Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne de Goiás (2001) Modifica el valor a Wikidata
EpònimGoyazes Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 15° 53′ S, 49° 50′ O / 15.88°S,49.83°O / -15.88; -49.83
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
CapitalGoiânia Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població6.730.848 (2016) Modifica el valor a Wikidata (19,79 hab./km²)
Llengua utilitzadaavà-canoeiro
carajà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaRegió Centre-Oest del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Superfície340.086 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud607 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1889 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuGabinet del governador de l'estat de Goiás Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Legislativa de Goiás , (Escó: 41) Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataRonaldo Caiado (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BR-GO Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgoias.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Goiás és un estat del Brasil situat a l'est de la regió Centre-Oest. Limita al nord amb Tocantins, a l'est amb Bahia, a l'est i sud-est amb Minas Gerais al sud-oest amb Mato Grosso do Sul i a l'oest amb Mato Grosso. A l'est de l'estat hi ha enclavat el Districte Federal. Té una superfície de 341.289,5 km².[1]

La capital és Goiânia. Altres ciutats importants són: Trindade, Anápolis, Rio Verde, Catalão i Luziânia. Goiás integra l'Altiplà Central del Brasil, sent constituït per terres planes l'altura de les quals varia entre 200 i 800 metres. Paranaíba, Aporé, Araguaia, São Marcos, Corumbá, Claro, Paraná i Maranhão són els rius principals.[2]

Història

Els orígens de Goiàs com a unitat administrativa es remunten al 1744 quan es va establir la capitania de Goiás.[3] Aquesta regió havia vist un poblament colonial sobtat a causa de la descoberta d'or i diamants.[4]

Amb l'arribada de la República, es va creure necessari recuperar l'antiga idea d'establir una nova capital a l'interior del Brasil, que permetria distanciar-se de Rio de Janeiro, el centre econòmic i polític del país i massa lligat a la monarquia (des de que va ser nomenada capital de la colònia, passant per l'arribada dels Bragança el 1808 i posteriorment com a capital de l'Imperi). Goiás fou triat per hostatjar la futura Brasília, però malgrat la decisió va quedar registrada en la Constitució brasilera de 1891, va restar aparcada durant dècades.[5][6] En la dècada del 1950, el president Juscelino Kubitschek va posar en marxa el projecte. Aquesta capital de nova planta, obra dels arquitectes Oscar Niemeyer i Lúcio Costa, fou inaugurada i declarada capital el 1960.[7] Brasília és un districte federal, per tant no forma part de l'estat de Goiás tot i que l'encercla per complet. Amb tot, la construcció de la nova capital va portar a un increment notable de la població de l'estat.[8]

Durant els esdeveniments de la protesta de la «Passeata dos Cem Mil» contra la dictadura militar, el 1968, es produí una massacre d'estudiants a Goiás.[9]

El 1988 part de Goiás fou escindit per crear el nou estat de Tocantins.[10]

Referències

  1. «Información del Estado de Goiás, Brasil». Embajada de Brasil. Arxivat de l'original el 2021-10-18. [Consulta: 18 octubre 2021].
  2. «Goiás: capital, mapa, bandeira, população, história» (en portuguès brasiler). Brasil Escola - UOL. Arxivat de l'original el 2021-10-18. [Consulta: 18 octubre 2021].
  3. Skidmore, 1999, p. 14.
  4. Smith, 2002, p. 13, 25.
  5. «História do Nascimento de Brasília» (en portuguès brasiler). BrasíliaTur. Arxivat de l'original el 2006-06-14. [Consulta: 27 setembre 2024].
  6. Brasília ... em 300 questões (en portuguès). Edições Dedalo, 2002. ISBN 978-85-88256-04-0.  Arxivat 2024-09-27 a Wayback Machine.
  7. Skidmore, 1999, p. 147.
  8. Smith, 2002, p. 178.
  9. Pinheiro Machado, 2018, p. 308.
  10. «Estat de Goiás». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

  • Pinheiro Machado, Roberto. Brazilian History : Culture, Society, Politics 1500-2010 (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2018. ISBN 9781527503496. 
  • Skidmore, Thomas E. Brazil: Five Centuries of Change (en anglès). Oxford University Press, 1999. ISBN 9780195058093. 
  • Smith, Joseph. A History of Brazil (en anglès). Taylor & Francis, 2002. ISBN 9780582257719. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9