Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jarawares

Infotaula grup humàJarawares
Tipuspobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total271 (2014)
LlenguaJarawara
Geografia
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Estat de l'Amazones (Brasil)

Els jarawares (també es pot escriure com Jarawara o Yarawara) són un grup indígena que habita al sud de l'estat brasiler d'Amazones, més concretament la zona indígena Jarauara / jamamadi / canamanti, que es troba entre el riu Purus i el riu Juruá. El 2014 eren 271 individus.[1]

Ubicació

Els Jarauara viuen a la terra indígena Jarawara / Jamamadi / Kanamanti, aprovada el 1998 i situada al centre del riu Purus, a set poblats entre els municipis de Lábrea i Tapauá amb una superfície de 390.233 hectàrees. El territori on han viscut almenys vuitanta anys correspon a un terç del total de la terra indígena, també habitada pels jamamadí / Kanamanti, i inclou regions de terra ferma i de transició a la plana inundable.[2]

El nom de l'ètnia jarawara no apareix, a diferència d'altres grups de la regió, en cap document històric del riu Purus. Per tant, no podem conèixer, a través d’aquest tipus de fonts, l’origen d’aquesta població. D'altra banda, els mateixos indis afirmen provenir de l '"Alto Purus, d'Acre", és a dir, van baixar pel riu fins a arribar a on són avui. Basant-se en informes biogràfics, es va suposar que han viscut a la zona, que ara està aprovada, durant almenys vuitanta anys, però és difícil determinar les dates exactes, ja que la memòria històrica sembla acompanyar la memòria genealògica que, com en molts pobles indígenes, no supera les dues generacions superiors a l’actual. Informen que "els seus avis van dir que els seus avis van dir que" provenien de l'alt riu Purus i es van establir a la regió.

Idioma

Parlen la llengua jarawara, de la família de llengües arawanes, molt semblant a les llengües (també de la mateixa família) jamamadí i banawá amb qui es comuniquen fàcilment si cal. Tanmateix, l'entonació i la manera de parlar són clarament diferents, sent el jrawara més ràpid i menys nasal que les altres dues llengües. Només dos o tres homes parlen portuguès amb fluïdesa.

Referències

  1. «Quadro Geral dos Povos». Enciclopédia dos Povos Indígenas no Brasil.
  2. SCHRÖDER, P. (2002), “Levantamento Etnoecológico do Complexo Médio Purus II - Resumo”, relatório para o Projeto Integrado de Proteção às Populações e Terras Indígenas da Amazônia Legal (PPTAL), mimeo
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9