Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nahukuá

Infotaula grup humàNahukuá
Tipusètnia i pobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total143 (2014)
LlenguaAmonap i Llengües carib Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatskalapalo i kuikuro
Geografia
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata

Els nahukuá són membres d'un petit grup ètnic indígena a la zona alta del riu Xingu del Brasil, al parc indígena del Xingu. La seva població era de 143 habitants el 2014, cosa que els converteix en el grup més petit de la regió.[1]

Història

Quan els exploradors alemanys van trobar el poble nahukuá a la fi del segle xix, inicialment es van agrupar amb altres dues tribus que vivien a la regió (els kalapalo i kuikuro, en lloc de reconeguts com el seu propi grup únic. Un altre grup d’exploradors posteriors només va esmentar de passada els nahukuá, especulant sobre els orígens del poble nahukuá a la Guaiana sudoccidental.

Els primers exploradors van assenyalar que el nahukuá tenia diversos pobles al llarg dels rius Kurisevo i Kuluene. A la dècada de 1940, però, la població nahukuá s’havia reduït a només 28. El 1954, alguns creien que el nahukuá ja es podien haver estat extingit. En algun moment posterior al 1948, les baixes poblacions nahukuá van fer que el grup ètnic dissolgués el seu darrer poble existent en aquell moment. A la dècada de 1960, per encoratjament dels germans Villas-Bôas, els nahukuá van crear un nou poble a un lloc més proper als kalapalo. Aquest poble va ser finalment abandonat, a causa de la superstició sobre un assassinat, que els nahukuá va atribuir a la bruixeria.

El 1977 es va instal·lar el nou poble nahukuá a la vora del riu Culuene.[2] Les poblacions nahukuá, que havien anat augmentant des de la introducció d’una sanitat moderna adequada a la zona alta del riu Xingu als anys seixanta, van continuar augmentant després de la fundació d’aquest nou poble.

Referències

  1. Nahukuá a Povos Indígenas do Brasil
  2. Julian Haynes Steward Handbook of South American Indians, p. 322
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9