|
El Puig de Santa Maria
El Puig de Santa Maria,[1] abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. Actualment té 8.670 habitants, dels quals 4.324 són hòmens i 4.346, dones (segons l'INE). Limita amb la Pobla de Farnals, Puçol i Rafelbunyol (a la mateixa comarca); amb Albalat dels Tarongers, Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i amb Nàquera (al Camp de Túria). Geografia     Situat en la part més septentrional de l'Horta de València, el seu relleu presenta quatre parts diferenciades, la més occidental de les quals correspon a alguns contraforts muntanyosos de la serra Calderona. Les altures més importants són el Cabeç Bord i la serra Llarga, on predominen les calcàries del Buntsandstein. El clima és típicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura plistocena sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca. Al mig de la planura s'alcen alguns puigs (d'ací el nom) de la mateixa natura calcària que els de Bords i serra Llarga. Es tracta de la muntanya del Castell o de la Patà, la muntanya de Santa Bàrbara, i la muntanya del Monestir. Un dels puigs, anomenat de la Pedrera, hui dia ha desaparegut completament per haver estat desmantellat per a construir l'espigó del port del Grau de València. Les principals vies de comunicació del municipi són les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del nucli urbà, respectivament), i la línia de ferrocarril València-Castelló. Barris i pedaniesAl terme municipal del Puig, s'hi troba també el nucli de població de la platja del Puig. HistòriaFortalesa musulmana denominada pels cristians puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubal·la ('pujol'), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. L'any 1240, el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre d'altres, perquè construïra un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. En 1343, el castell del Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1343 el rei el concedí a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el vengué, l'any 1385, a Pere de Centelles. En 1608, es produí la separació dels termes del Puig i la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials en foren el marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València, per meitats. En el segle xx i en la Segona República Espanyola se celebraren les eleccions generals espanyoles de 1933, en què obtingueren la majoria els partits de centre dreta fins a l'any 1936. Anomenat com a Bienni negre per l'esquerra, es generà gran malestar entre les diferents faccions. En eixe context, els anarquistes provocaren el descarrilament del tren ràpid entre Barcelona i Sevilla, que va caure a les onze de la nit al barranc de Puçol entre les estaciones del Puig de Santa Maria i l'esmentat poble, amb un total de 20 morts i més de 100 ferits. Tocada la una de la matinada del dia 9 de desembre de 1933, va esclatar un petard en l'estació del Nord de València sense altres conseqüències que contribuir a l'alarma que des de primera hora de la nit corria per la capital i que de matinada adquirí dimensions de tragèdia amb la notícia de l'atemptat susdit. Els raïls apareixien tallats i desviats, de la qual cosa es deduïx que els criminals havien cuidat fins al refinament les previsions del seu pla amb el tallament de la via i la bomba per dispositiu de pressió automàtica perquè, en passar el comboi, es produïra l'explosió. El maquinista es traslladà a peu fins a l'estació del Puig de Santa Maria, on s'avisà a València dels fets. Veïns i autoritats del poble de Puçol, El Puig de Santa Maria, La Pobla de Farnals, Sagunt i d'altres acudiren per començar els treballs de socors, que es feren amb molta dificultat.[2] En esta localitat es van presentar les Normes del Puig (també conegudes com a Normes de la Real Acadèmia[3]), unes normes ortogràfiques per al valencià, elaborades en 1979 per la secció de Llengua i Literatura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que el consideren una llengua independent del català. L'acte d'adhesió tingué lloc en el Monestir de Santa Maria del Puig; és per això que, popularment, les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.[4] Demografia
Economia i urbanismeL'economia del Puig de Santa Maria, bàsicament agrària fins a dates recents, està en un progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial, sobre base fonamental de la metal·lúrgia. A més, una part del creixement demogràfic en els últims anys es deu al seu funcionament, en part, com a ciutat dormitori de València. Dins de la superfície llaurada, el secà l'ocupen la vinya i la garrofera, i el regadiu els fruiters com tarongers, dacsa, hortalisses, etc. Però sense cap mena de dubte, el principal impuls econòmic el rebé el poble del cultiu i l'exportació de la taronja. La ramaderia està representada per quasi mig centenar de caps de boví i altres tants de porcí, a més d'algunes granges avícoles. El sector industrial inclou diversos tallers de re-laminació de ferros, fàbriques de conserves vegetals, dues d'envasos de fusta, una de cervesa, i altres instal·lacions més recents com són les d'arts gràfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha desaparegut. En les seues platges, s'hi han instal·lat ara complexos residencials d'estiu. El creixement urbanístic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La primera al nord del nucli urbà, on s'estan construint aproximadament 1.500 habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera a les platges, en la qual s'estan programant 6.255 habitatges al voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut més propostes de creixement urbanístic en els últims anys, per part de diferents forces polítiques i promotors urbanístics, però no han arribat a dur-se a terme. Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig del 2023 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Compromís pel Puig (Compromís).
AlcaldesDes de 2023, l'alcalde del Puig és Vicent Porta Carreres, de Compromís.[6]
MonumentsEl seu nucli urbà s'estén principalment pel vessant meridional de les muntanyes de la Patà i Santa Bàrbara.
Festes i celebracions locals
Persones il·lustres
NotesReferències
Vegeu tambéEnllaços externs A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Puig de Santa Maria  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Puig de Santa Maria
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
