El partit fou fundat el 2013 per membres del Partit Popular, car el consideraven massa moderat i que no defensava de manera suficient els interessos d'Espanya.[5] El partit es va fundar gràcies a les donacions del Consell Nacional de Resistència de l'Iran, que va pagar des dels primers dies de la formació fins a les eleccions de 2014.[13]
Es va presentar a les eleccions europees de 2014, en les quals va quedar onzè amb 246.833 vots (un 1,56% del total) i sense aconseguir representació. En les eleccions autonòmiques del 24 de maig de 2015, Vox es presentà en nou comunitats autònomes de les 13 en les quals es feien eleccions (Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, País Valencià i Canàries), i en una de les dues ciutats autònomes (Ceuta); no obstant això, no va obtenir representació en cap autonomia, aconseguint els millors resultats a Ceuta amb un 1,27% dels vots i a la Comunitat de Madrid amb 37.043 vots (un 1,17% del total). En les eleccions municipals, es va presentar a més de 120 municipis, en alguns casos en coalició amb el Partit Família i Vida,[14] i finalment obtingué un total de 22 regidors i dues alcaldies en tot Espanya.[15][16]
El 2018 va rebre el suport estratègic de Steve Bannon, cap de campanya de Donald Trump[17] per a tractar de frenar la propaganda separatista de dins d'Espanya a fora d'Espanya.[18] El seu primer gran acte públic fou al Palacio de Vistalegre en octubre de 2018.[19]
En 2022 va entrar al govern de Castella i Lleó en coalició amb el Partit Popular,[25] i després de les eleccions autonòmiques de 2023 els pactes es van estendre als governs de Castella i Lleó, Aragó, Extremadura i el País Valencià i els consells insulars de les Illes Balears, acordant la derogació de les normes regionals de memòria històrica, lleis trans o mesures contra la immigració irregular,[26] i va accedir a la presidència dels parlaments d'Aragó, les Illes Balears i el País Valencià.[27] A les eleccions al Parlament Europeu de 2024 que van tenir lloc el 9 de juny va doblar la representació, passant de tres a sis diputats[28] que van canviar de grup, integrant-se en Patriotes per Europa, mentre S'ha Acabat la Festa agafava el seu lloc a Conservadors i Reformistes Europeus.[24]
L'11 de juliol de 2024 Vox va trencar els pactes de govern amb el PP d'Aragó, el País Valencià, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes de menors migrants arribats a Canàries.[30]
L'octubre de 2024 Rocío Monasterio, una de les poques dirigents que quedaven del nucli fundador del partit, fou destituida com a presidenta de Vox a Madrid, nomenant al seu lloc a José Antonio Fuster.[31]
Ideologia
Vox és un partit promogut per dissidents del PP que en el seu manifest fundacional de 2014 advocaven per la defensa de la unitat de la nació espanyola, la recuperació de protagonisme internacional, la regeneració de la política, l'abolició de les autonomies, l'establiment d'un poder judicial independent i la promoció de la «cultura de la vida i la família».[32]Xavier Casals hi observa una radicalització ideològica posterior que ha enfortit al partit, en confluència amb altres factors com el seu rol d'acusació particular en el procediment judicial del Procés, la polèmica al voltant de l'exhumació de Franco, la recomposició interna del PP, i la dinàmica d'outbidding a la dreta entre PP i Cs que ha introduït a la immigració dins el debat polític. Casals va considerar l'acte de Vistalegre de 2018 com una fita per a la ultradreta espanyola, que no aconseguia un nivell de convocatòria comparable des dels anys de Fuerza Nueva.[33] Per Casals, Vox no suposaria un retorn del neofranquisme i seria homologable en alguns aspectes, com ara la seva situació a cavall entre el passat i el present, a la dreta populista europea.[33]
En el seu missatge Vox ha inclòs elements islamòfobs, del nacionalisme centralista, rebuig a l'avortament, antifeminisme i propostes econòmiques de signe neoliberal.[34] És un dels grups dretans emergents a Espanya que ha prestat atenció a les narratives promocionades per Rússia.[35]
Ha estat descrit alternativament com «nacionalista i neoliberal» i rigorosament oposat a l'avortament,[36] com «un dels pocs partits d'extrema dreta feixista a Espanya»,[37] com «ultraconservador»[38] i com un conat d'intent de dotar de base social àmplia a la ultradreta mitjançant un desplaçament postfeixista.[39] També han fet nombroses declaracions contra Soros i una de les seves organitzacions més conegudes, l'Open Society Foundations. S'autodenominen com antiglobalistes.
D'acord amb Casals, l'ultranacionalisme vertebrador de l'ideari del partit ultradretà és identificat per part d'aquest amb una «visió biològica i palingenètica[40] de la pàtria» —l'anomenada «Espanya viva»— i amb una cultura d'inspiració catòlica.[41]
Controvèrsies
Vox de Ceuta i Vox de València van decidir que els seus regidors no havien d'oficiar matrimonis civils.[8]
El novembre de 2019 més de 2.500 científics socials que treballen en universitats i organismes de recerca d'Espanya i altres estats, com França, Portugal, Regne Unit, Estats Units, Suècia i Brasil, signaren un manifest per denunciar les manipulacions i falsejament de dades fetes pel partit ultradretà en els seus arguments.[42]
↑Hennig, Anja; Meyer-Resende, Madalena. Bedingungen der Aktivierung von moralpolitischen Konflikten. En: Ines-Jacqueline Werkner y Oliver Hidalgo (Eds.). Springer, 2016, p. 304. DOI10.1007/978-3-658-11793-1. ISBN 978-3-658-11792-4. «Vox ist zwar vor allem nationalistisch und neo-liberal, lehnt aber Abtreibung rigoros ab»
↑Labio Bernal, Aurora; Pineda, Antonio «Leftward Shift, Media Change? Ideology and Politics in Spanish Online-Only Newspapers After the 15-M Movement». International Journal of Communication, 10, 2016, pàg. 2661-2682. DOI: 1932-8036/20160005.
.svg)
