Dolores és una vila i municipi situat a la part més baixa de la comarca del Baix Segura, al País Valencià. Pertany a la zona de predomini lingüístic castellà i el gentilici dels seus habitants és dolorenc. La població, segons cens de 2012, és de 7.362 habitants.
Les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d'exempció de penes; segons Reial Cèdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fudancions que el bisbe mantenia en el veí regne murcià; amb la desamortització passà a propietat dels Villamanuel i Cheles els quals mantingueren part dels privilegis de Les Pies Fundacions.
En estar situada en una zona que abans era pantanosa l'ha fet patir les riuades del Segura malgrat de trobar-se allunyada del seu llit, en especial les de 1879, 1946, 1948, 1973 i 1987.
Economia
L'economia és purament agrícola amb predomini del regadiu sobre el secà i dels productes d'horta sobre els fruiters. La superfície del terme és de 18,25 km², salpicats de cases d'horta i finques d'esbarjo. L'únic patrimoni artístic ressenyable són les imatges de Salzillo i les talles de Roc López, que es conserven en l'església neoclàssica de Nostra Senyora dels Dolors.
Demografia
Segons les dades estadístiques, la població de la vila arribava en 1900 a la xifra de 2.241 habitants. Durant la primera meitat del segle xx Dolores va experimentar un notable increment demogràfic, aconseguint en 1960 la xifra de 6.017 habitants, a partir d'aquesta dècada la població ve creixent de manera lenta però sostinguda fins als 7.313 habitants comptabilitzats en el padró del 2008.
En el padró del 2008 hi havia comptabilitzats 1.257 residents d'origen estranger, dels quals 494 eren del Regne Unit i 373 de Marroc (les dues nacionalitats principals). El percentatge de població estrangera en el 2008 era del 17,2% de la població total, menor que en la resta de la Vega Baixa, però superior a la mitjana per al conjunt d'Espanya.[1]
