Albatera és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2016, la població era d'11.756 albaterans.
Història
Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora
Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".
Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, segons el Cens de Caracena, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació de la llengua castellana i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.
La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes carnis, etc.
Demografia
Albatera té 11.767 habitants (INE2014). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'origen iberoamericà i d'altres països del continent europeu.[1] En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià i el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42% de valencianoparlants.
Palau dels Rocafull. Comptava amb una portada renaixentista de mitjan segle xvi, recuperada i dipositada en dependències municipals des de 2004.
Rambla Salada. És un llit que talla la serra de Crevillent en direcció nord-sud. En ella hi ha dipòsits de sal formats per precipitació en evaporar-se l'aigua en els períodes secs. En la rambla queden les restes de pous i aqüeductes per a la conducció i aprofitament de l'aigua per a ús agrícola.
↑En 1993 es va segregar d'Albatera el municipi de Sant Isidre, la qual cosa implica que els censos de 1991 i anteriors inclouen la població d'ambdós localitats.
↑També participaren a les eleccions municipals de 2019: Albatera Unida-Unides Podem (Podem-EUPV) (252 vots, 4,37%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (129 vots, 2,24%).
