Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iberKal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrabAl-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.
Geografia
El seu terme és de 19,8 km² absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.
Història
Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV de Castella va llevar-los-la per donar-la a l'aragonès Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria a la Corona d'Aragó i posteriorment dins el Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; el 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrèmol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle xviii a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.
Demografia
Quant al cens, l'INE de 2014 enregistrà 8.663 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.
L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.
Gastronomia
La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en brou. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.
