|
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó. Municipi ubicat entre la serra que porta el mateix nom i la plana al·luvial del Segura. A la seua serra hi destaquen principalment dues muntanyes, Sant Gaietà (816 m) i La Vella (835 m). Comprèn una plana al·luvial entre els deltes del Vinalopó i del Segura. Té un clima mediterrani subàrid. Els seus límits són: al Nord, el Fondó de les Neus i Asp; a l'Est, Elx; a l'Oest, Albatera; i al Sud, Catral. Al voltant del 70% de la població són valencianoparlants.[1] ToponímiaSegons Vicent-Josep Pérez i Navarro,[2] l'origen del topònim és llatí; per a ser exactes, Crevillent vindria de (Fundus) Caruillianus, és a dir, "propietat d'en Carvili". Seria ben probable, doncs, que l'actual poble de Crevillent tinguera el seu origen en una petita vil·la romana edificada al peu del pas de l'antiga Via Augusta. L'arribada dels àrabs hauria situat el nucli del futur Qirbilyan en un lloc més alt, però tot mantenint el topònim, que des de l'època romana designaria per extensió tota la zona. Pérez i Navarro emparenta el topònim Crevillent amb altres ja existents dins els límits de la Romània, tals com Crivillén, situat a l'Aragó, Carvilhan (Occitània) i Carviano, població de l'actual regió italiana d'Emília-Romanya. En tots tres casos, parlaríem de nuclis sorgits a partir de vil·les relacionades amb els Carvilis, família de la qual no tenim gaires notícies. HistòriaAbundants troballes arreu la població testimonien el pas de diferents cultures. Per una banda, la Serra de Crevillent, especialment per la Rambla que creua la població, on es troben restes del calcolític (Les Moreres), paleolític superior (La Ratlla del Bubo) o de la ibers (La Penya Negra); per l'altra, assentaments dels romans (La Canyada Joana i part alta del terme municipal). Foren els musulmans els que la fundaren, anomenant-la Qirbilyân, que construïren una gran obra hidràulica per abastir-la: La Font Antiga; durant la dominació àrab fou una important població integrada en el Regne de Múrcia. Amb la conquesta cristiana en 1244, es creà un ra'is independent sota el vassallatge dels reis castellans, que comprenia els termes de Crevillent, Albatera, Coix, Monòver, i una petita població a La Safor anomenada Beniopa; en 1298, el vassallatge passarà a mans catalano-aragoneses fins a 1318, moment en què s'inclourà en la Corona d'Aragó. En aquest context és on viurà el gran metge Muhàmmad aix-Xafra. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264 es produí la intervenció militar de Jaume I; el 1304, amb la Sentència Arbitral de Torrelles, passà, juntament amb tota la zona del Baix Segura, a formar part de la Corona d'Aragó, però fou el 1308 quan Jaume el Just promulgà la incorporació formal de dites terres al Regne de València; fins al 1324 és entregada com a senyoriu a l'infant Pere; el 1439 és venut a Bernat Requesens; després del matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran el Catòlic passa al senyoriu dels Gutiérrez de Cárdenas; la pèrdua dels drets de reialenc d'aquesta vila provocà que els seus habitants s'oposaran violentament a llur nou senyor; aquest solament pogué exercir els seus drets a partir del 1481, i els seus descendents continuaren el senyoriu. L'any 1521, durant les Germanies, la població es va sublevar contra el senyor vigent, Dídac de Càrdenas; en els primers anys del segle xvii, la seua població la formaven un total de 400 famílies, de les quals la majoria n'eren de moriscos; així, amb l'expulsió d'aquests el 1609, la seua població es va veure reduïda a la tercera part; durant la guerra de Successió (1705) va prendre partit pel borbó el qual en agraïment li va atorgar el títol de vila. En aquests moments, Crevillent era propietat del Duc d'Arcos però, en 1766, i prenent exemple dels motins anti-senyorials d'Elx, la població se subleva i, finalment, se suprimeixen els drets senyorials. L'economia i la caiguda poblacional no se solucionarà fins a l'augment demogràfic del segle xviii. És en aquesta època quan la població duplica i s'amplia geogràficament cap al nord, a través de les primeres llomes que envolten la població. Primerament es crearà el Raval del segle xviii i, cap meitat de segle xix, començaran a construir-se les coves d'habitació, que tindran un gran enlairament en la població. A principis de segle xx, hi haurà les mateixes cases que coves. A més, durant el segle xix també apareix una tipologia endèmica troglodita, les Coves Filadores, que disposaven d'una cova i un bancal longitudinal per a la tasca manufacturera de la filatura. Al segle xviii s'ampliarà i millorarà la xarxa de qânats musulmans de La Font Antiga donant lloc a una ampliació orgànica de la vila en el vessant oest de la Rambla que creua la població. És l'anomenat Barri del Pont (antic Raval de santa Teresa) que, connectat mitjançant el Pont Vell, és el primer exemple d'urbanisme racional del poble. El seu nucli està conformat per tres places que organitzen l'espai: la plaça del Chapí, la de l'ermita del Pont i el Calvari. A més, igual que ocorre amb el vessant est, tot ell està envoltat per un cinturó de coves habitatge. Durant aquesta època, la convulsió política de l'estat farà que sorgisca un fenomen social en les classes més baixes, es tracta del bandolerisme, on Crevillent (terra de bandits i lladres per excel·lència) tindrà un gran arrelament amb bandits com Manuel Manchón el Català, Els Mojica i, sobretot, Jaume el Barbut. Per altra banda, petits i grans mestres de fàbrica començaren a invertir amb la indústria predominant de la població: les estores i les catifes. Tallers amb telers manuals passaran, a poc a poc, a convertir-se en centres industrials de gran importància al llarg del segle xx, que dotaran a la població d'un caràcter netament industrial. Així, durant aquest segle, i com que s'havia aconseguit arribar fins a la frontera natural de la muntanya i del gran cinturó de coves que envoltava el nucli urbà, la població creix cap al sud, on el desnivell no és tan accentuat i es poden crear grans vies per al trànsit rodat amb una quadrícula molt més poderosa que la donada en l'ampliació del segle xix, tenint dos grans eixamples: primerament fins als anys seixanta on creixerà en la part sud del barri del Pont i del Crevillent antic, seguint la direcció vertical del passeig del Fontenay i, en un segon moment, una planificació orgànica a l'extrem sud que arribarà fins als nostres dies. Demografia
Les primeres dades escrites del cens de la vila venen de la mà del professor Lapeyre, que assenyala que el 1563, any del desarmament dels moriscos valencians, la vila té una població de 208 cases (938 habitants). Just abans de l'expulsió dels moriscos, s'arriba a 400 cases (1800 hab.), l'expulsió suposà un fort cop a l'evolució positiva de la població que no es recuperarà fins un segle després, el 1739 segons el cens del Marquesat d'Elx n'hi havia 800 cases (3.600 hab.) i segueix creixent durant tot el XVIII fins que arriba als 8.000 hab. (1794, Cavanilles). Front a aquest fenomen d'increment regular i constant del segle xviii, al XIX es produeix un estancament i, fins i tot, decreix per diverses circumstàncies, entre les més importants, la fam de principi de segle i la invasió francesa del 1809; a la meitat de la centúria i inici de la sèrie estadística, l'any (1857), s'enregistren 7.787 habitants segons el cens oficial, que ja té un caire regular, produint-se una recuperació que es perllonga fins a la fi del segle. Ja al segle xx trobem dues etapes força diferenciades, fins als 60 la població roman al voltant d'uns 10.000 hab. i és a partir d'aleshores quan es produeix el creixement més fort en duplicar el nombre d'habitants de 12.636 el 1950 als 26.260 hab. del cens de 2003. Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadística per a 2007, Crevillent té un nombre de 28.172 habitants.
Nuclis de PoblacióEls habitants s'hi troben repartits pels diferents nuclis de població del terme (dades de població segons l'INE 2007):[4] Al Nucli de Sant Felip Neri és l'únic on no existeix actualment presència del valencià per ser-hi una Pía Fundació del Cardenal Belluga que, en un procés de repoblació i dessecació de gran part del Fondo, portaria gent vinguda de Múrcia. Abans d'aquesta colonització, hi ha restes romanes trobades i al lloc se l'anomenava "El lugarico", sempre ha estat (referit a temps històrics) terme municipal de Crevillent. A l'església hi havia textos en valencià fins a finals del segle XVIII EconomiaEs conreen garrofers, ametllers, cítrics, vinya, figueres, magraners, hortalisses (25% de secà, mentre que el regadiu suposa el 75%). Malgrat la importància de l'agricultura sobretot als segles passats, ara la indústria és l'activitat econòmica principal. De l'artesania de l'espart i el junc que proliferava en els segles XIX i XX ha esdevingut la principal activitat econòmica crevillentina: la indústria de la catifa, de què n'hi ha més de 80 fàbriques i de la qual és el principal productor a nivell de tot l'estat, amb una producció del 76% del total estatal que és exportada arreu del món. Altres sectors amb certa importància són el del calcer que ha substituït a l'espardenya tradicional, la construcció, la fusta, la metal·lúrgia i l'alimentació. GeografiaLa vila de Crevillent està enclavada al glacis format entre la Serra de Crevillent i les planures dels rius Segura i Vinalopó. La Plaça del Passeig, al bellmig de la població, està a 110 m. El terme municipal abraça 104,50 km² el qual ofereix un gran desnivell de nord a sud. Al nord s'hi troba la Serra de Crevillent que, amb 835 m d'altitud al pic de La Vella, és la muntanya més alta de la comarca. Es tracta d'una serra àrida amb terrenys escarpats de sediments calcaris i vegetació arbòria localitzada especialment a l'ombria i als barrancs. La solana destaca per la seua riquesa floral sent un dels paratges amb major biodiversitat de la província. Partint de la Serra Alta, comença un fort desnivell fins a arribar a l'anomenada Serra Baixa, d'on parteix un glacis de pendent suau fins a l'horta del Segura. En aquest glacis s'enclavarà la vila, situada a 110m. d'altitud. En la part més meridional de la població, s'hi troben les terres de cultiu i l'horta, destacant la llacuna del Fondo, un dels més importants aiguamolls de la península Ibèrica per la seua riquesa en espècies d'aus migratòries i de fauna aquàtica.[5] Tot i pertànyer a la comarca del Baix Vinalopó, la seua conca hidrogràfica és la del Segura. Municipis limítrofs
Clima El clima de Crevillent és el propi del sud-est peninsular, çò és, mediterrani sec i semiàrid. Encara i trobar-se a una certa altitud sobre el nivell del mar, els estius solen ser llargs, altament calorosos i xafogosos. Per contra, els hiverns solen ser curts i suaus, llevat de dies excepcionalment freds. La pluviometria anual a penes supera els 300 mm anuals, concentrant-se quasi tota la seua precipitació total a la primavera i, principalment, la tardor.[7] En aquestes èpoques succeeix l'anomenada Gota freda, on es produeixen tronades fortes i violentes que poden superar la mitjana de precipitacions de tot un any, en tan sols un dia. Espais protegits
Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP), 5 de Compromís per Crevillent (Compromís), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de L'Esquerra de Crevillent-Acord Municipal (L'EdC), 2 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
AlcaldesDes de 2019 l'alcalde de Crevillent és José Manuel Penalva Casanova de Compromís.[14]
Patrimoni historicoartísticEl patrimoni de Crevillent, tot i que poc conegut, oblidat i —massa vegades— destruït, és ric en totes les èpoques de la història. La serra de Crevillent allotja totes les cultures prehistòriques i antigues, així com la medieval, moderna i contemporània. Hi ha una gran quantitat de jaciments tot arreu. La població neix a l'època musulmana, de la qual queda avui el seu urbanisme al centre històric de la vila; durant els segles xviii i xix es produeixen diverses ampliacions urbanes, on encara romanen cases burgeses, cases humils i les característiques coves d'habitació. Tot i això, Crevillent comença a desenvolupar-se en gran manera en la segona meitat de segle xx, gràcies al desenvolupament industrial vingut de la catifa; és aleshores quan gran part del seu patrimoni comença a enderrocar-se per a construir edificis de nova planta. A poc a poc, el seu patrimoni ha anat en millora amb les reconstruccions d'Els Pontets i l'ermita de sant Gaietà. Això no obstant, encara hi queden vestigis del passat cultural, artístic i històric arreu del terme i del municipi. Nucli urbà El Nucli Urbà de Crevillent mostra trames urbanes molt diferenciades entre si, productes d'una evolució demogràfica constant:
Patrimoni arqueològicEl patrimoni arqueològic de Crevillent és ric en gran quantitat de cultures mediterrànies. Moltes de les restes s'hi troben en la seua Serra i en la part sud de la població. Tot i que seria impossible enumerar-les totes, fem aquí una selecció del més important.
Patrimoni industrialCrevillent és una ciutat eminentment industrial. La catifa va ser, fins a les últimes dècades, el principal productor de l'economia de la població. D'ella queden restes d'arqueologia industrial d'una gran importància.
Arquitectura civil
Patrimoni religiós
CulturaMuseus
Va ser creat l'any 1967 i en ell s'hi troben més de cent obres de l'escultor Mariano Benlliure, entre d'elles esbossos en algep, obres finalitzades i passos de setmana santa. Durant anys ha estat obert a la cripta de l'església de Betlem però, a causa d'humitats, es va traslladar al seu estat actual; per desgràcia, l'Ajuntament de Crevillent encara no ha obert les seues portes després de quasi un lustre afirmant que anaven a fer-ho. 
Horari de visites. D'octubre a maig: De Dilluns a Divendres de 9h a 14h i Dimarts de 16h a 18.30h. De juny a setembre:Dimarts vesprada tancat. Museu muntat en una sala de la casa d'estil casticista al Parc Nou. En ell es poden trobar peces de gran interès arqueològic trobades en les excavacions del terme de Crevillent, entre les obres més importants s'hi troben el tresoret de denaris o els bronzes fenicis d'El Camí de Catral i La Canyada Joana.
Horari: Des del 15 de Setembre fins al 15 de juny. Dilluns: Tancat. Dimarts a Divendres: de 18 a 21 hores. Dissabtes: Matí de 10,30 a 13,30 hores, Vesprada de 18 a 21 hores. Diumenges i Festius: Matí de 10,30 a 13,30 hores. Visites en grup concertar en el telèfon : 686 64 29 25. Temps estimat per a la visita: 1 hora i 30 minuts. Preu: 1 € Web: semanasantacrevillent.com.
Situat en ple cor de Crevillent, el present museu fa una mostra de tots els passos de setmana santa de la població amb autors com Benlliure o Riudavets. FestesDe les festes de la vila hi ha :
Destaquen les processons de Dimarts sant (processó dels sacs); Divendres sant (dianes, pujada i baixada del calvari, i mort de crist) i Dissabte sant (soterrament de crist). Les confraries processonen les imatges i es reuneixen al tradicional i conegut esmorzar del divendres sant, on es mengen alls, faves tendres, pa torrat i coques de Crevillent.
Gastronomia
Coca farcida d'ou i tonyina, de seitó, coca de sardina, de boqueró, de verdura, de llonganissa, d'oli (coques i coquetes) i fins i tot de pernil dolç i formatge. D'aquestes podem trobar-ne tot l'any però el pa torrat és més típic de la Setmana Santa crevillentina i forma part de l'esmorzar del divendres sant. Els forns de la localitat treballen quasi tota la nit perquè tots (devots i poc devots) puguem gaudir d'un bon tros de pa torrat al forn acompanyat de bacallà, alls i favetes tendres acabades de collir. El que més us agrade. Crevillentins il·lustres
NotesReferències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
