Jonc
El jonc, junc[2] o jonc boval (Scirpoides holoschoenus)[3] és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.[4] L'adjectiu «junciforme», fa referència a les herbes que s'assemblen al jonc, de manera que algunes incorporen aquest adjectiu en el nom popular que reben: per exemple, Allium schoenoprasum, rep el nom popular d'all junciforme a més del de cibulet. Les tiges són toves i es poden esclafar entre els dits, les inflorescències tenen una forma esfèrica de color marró, es fan a sobre de peduncles cada un de diferent mida.[5] Pot arribar a assolir altures de fins a 2 m. Viu a llocs embassats i prop de cursos d'aigua, fins als 2.000 metres d'altitud. Les tiges de jonc han estat emprades, juntament amb les canyes o els vímets, per a fer cistells. Mata de jonc (metàfora)La mata de jonc és una metàfora de la Crònica de Ramon Muntaner (1328), que expressa poèticament la força de la unió utilitzant aquesta espècie:
Referències
BibliografiaEnllaços externs |