La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al segle xiii.
Origen del nom
Algun autors han avançat, però sense proves, que el primer membre d'aquesta família, Adémar, esmentat també com Amaury o Esmerin, hauria estat un fill petit dels vescomtes de Llemotges, o el fill del senyor Hug I de Lusignan. Aquesta última hipòtesi vindria reforçada per l'escut d'armes de la família.
Els treballs d'André Debord la fan descendir de la casa de Montbron al segle xii. L'escut d'armes dels Montbron (quarterat: als 1 i 4 burelat d'argent i de blau; a la 2 i 3 de gules) fan igualment pensar en les dels Lusignan del qual podrien ser procedents. Si un es refereix a l'escut d'armes, aquestes tres cases podrien tenir la mateixa soca.
La senyoria de La Roche es transformà en baronia al segle xiii. Els descendents de Foucauld I de La Roca i de Garsenda, hi van ajuntar al seu nom Foucauld, nom que "havia portat santament".
Senyors després barons de La Rochefoucauld, segles X a XV
Foucauld I de La Roche (fill), senyor de la Roche, (978-després de 1047), casat en primeres noces amb una dama de nom no conegut de la que va tenir almenys quatre fills, dels quals Guiu I, que segueix, i en segones noces amb Garsenda de Châtellerault que li va donar almenys a Hug, fundador de la branca dels Rochefoucald vescomtes de Châtellerault.
Guiu I (fill), fundà el 1060 el priorat de Saint-Florent de La Rochefoucauld. Va ser pare de Guiu II, que segueix, i d'Arnaud.
Guiu II de La Roche (fill), senyor de La Rochefoucauld (1081). Es va casar amb Eva i en va tenir almenys tres fills entre els quals Guiu III que segueix.
Guiu III de La Roche (fill), senyor de La Rochefoucauld (mort el 1120). Va ser pare d'almenys Aimar, que segueix.
Aimar de La Roche (fill), senyor de La Rochefoucauld i de Verteuil (mort el 1140). Va fer diferents guerres contra Vulgrí Ii, comte d'Angulema. Es va casar amb Matilde de Chabanais, del qual va tenir almenys Guiu IV, que segueix.
Foucauld II de La Roche (fill) senyor de La Rochefoucauld. Va servir en els exèrcits del rei Felip August, i va ser fet presoner el 1198 a la batalla de Gisors. Va ser pare d'almenys quatre nois, dels quals Guiu V i Aimeric I, que segueixen.
Guiu VI de La Rochefoucauld (fill), senyor de La Rochefoucauld, de Verteuil, de Marthon, de Saint Claud, de Saint Laurent, de Blanzac et de Cellefrouin, va donar suport a la causa d'Hug l'Os, comte de La Marca, contre el rei de France Lluís IX de França el Sant. El 1295 es va retirar a l'abadia de Grosbos, i hi va morir el mateix any. S'havia casat amb Agnès de Rochechouart, de la qual va tenir almenys nou fills, el seu fill petit i successor fou Aimeric II, que segueix.
Aimeric II de La Rochefoucauld (fill), baron de La Rochefoucauld, senyor de Verteuil, de Marthon, de Saint Claud, de Saint Laurent, de Blanzac, de Monteil i de Cellefrouin (vers 1265-1295). El1280 es va casar amb Delfina de La Tour-d'Auvergne, de la qual va tenir almenys cinc fills entre els quals Guiu VII, que segueix.
Guy VIII de La Rochefoucauld (fill), baró de La Rochefoucauld, gouvernador de l'Angumois, conseller et camarlenc dels reis Carles V de França i Carles VI de França i del duc de Borgonya Felip l'Intrèpid. Va combatre a Bordeus contra Guillem de Montferrand, partidari dels anglesos. Es va casar en primeres noces amb Joana de Luxemburg, del qual no va tenir posteritat, i en segones noces amb Margarita de Craon que li va donar almenys vuit fills dels quals Foucauld III que segueix.
Joan I de La Rochefoucauld, baró de La Rochefoucauld, conseller i camarlenc dels reis Lluís XI de França i Carles VIII de França, governador de Baiona. Fou el més poderós de tots els vassalls del comtat d'Angulema com a tutor de la persona i governador dels béns de Carles d'Orleans, comte d'Angulema. Es va casar amb la seva cosina Margarida de La Rochefoucauld, senyora de Barbézieux i de Montendre, amb qui va tenir almenys un fill, Francesc I de La Rochefoucauld, que segueix.
Comtes de La Rochefoucauld (i prínceps de Marcillac) (segle xvi)
Alexandre de La Rochefoucauld (fill), duc de La Rochefoucauld (29 de setembre1690 - vers 1716). Casat amb Elisabeth-Marie-Louise-Nicole de Caylard de Toiras d'Amboise (30 de juliol de 1715).
Lluïsa Elisabet. Casada (28 de febrer de 1732) amb Jean-Baptiste-Louis-Frédéric de Roye, duc d'Anville i duc de La Rochefoucauld per carta patent de Lluís XV (títol de ducat-pairia transmès à la posteritat masculina de la duchesse d'Anville à condition de casar-se a un La Rochefoucauld).
Lluís Alexandre de La Rochefoucauld d'Enville, duc de La Rochefoucauld (1743 -1792, assassinat). Membre de l'Acadèmia des Ciències, membre de l'assemblea dels notables de 1787, diputat de la noblesa de París als Estats Generals de 1789. Morí víctima de les massacres de setembre del 1792 a Gisors i no va deixar posteritat. El títol ducal va passar a un cosí germà de nom:
Francesc Alexandre Frederic de La Rochefoucauld-Liancourt (11 de gener de 1747 - 27 de març de 1827). Filantrop, creador de l'Escola dels Arts i Oficis, propagador de la vacunació a França. És el que, el 12 de juliol de 1789, va respondre a Lluís XVI de França quan va preguntar «¿És una revolta ?» i va dir: «No, Senyor, és una Revolució». Home polític, va formar part de l'oposició liberal sota la Restauració. A les seves exèquies, a la gent jove de la seva escola se'ls va ser impedit portar el taüt que va caure en el fang.
Joan de La Rochefoucauld, duc de La Rochefoucauld, duc de Liancourt, príncep de Marcillac, duc d'Anville (París, 10 de març de 1887 - París, 3 de gener de 1970).
Francesc (XX) de La Rochefoucauld, duc de Liancourt, príncep de Marcillac, hereu
Ducs de Doudeauville, ducs de Bisaccia, ducs d'Estrées
Branche issue de Louis de La Rochefoucauld, deuxième fils de François Ier de La Rochefoucauld, parrain du roi François Ier. D'abord barons de Montendre, puis marquis de Surgères, puis ducs de Doudeauville
Branca procedent de Lluís de La Rochefoucauld, segon fill de Francesc I de La Rochefoucauld, padrí del rei Francesc I de França. En principi barons de Montendre, després marquesos de Surgères, després ducs de Doudeauville.
Francesc de La Rochefoucauld(1664-1731), fill, vescomte de La Rochefoucauld, marquès de Surgères
Alexandre Nicolau de La Rochefoucauld (1709-1760), fill, vescomte de La Rochefoucauld, marquès de Surgères
Joan Francesc de La Rochefoucauld (1735-1789), fill, vescomte de La Rochefoucauld, marquès de Surgères, governador de Chartres
Ambrosi Policarp de La Rochefoucauld (1765–1841), fill, vescomte de La Rochefoucauld, marquès de Surgères, I duc de Doudeauville (1782, duc i par de Doudeauville el 1817). Ministre de la Casa Reial (1824-1827). Filantrop fundador de l'Escole Nacional d'Agricultura de Grignon.
Sostenes I de La Rochefoucauld (1785–1864), fill, vescomte de La Rochefoucauld, duc de Doudeauville (1841), a juda de camp del rei Carles X de França (1814-1836)
August Estanislau Maria Mateu de La Rochefoucauld (1822–1887), fill, vescomte de La Rochefoucauld, duc de Doudeauville (1864).
Sostenes II Maria Carles Gabriel de La Rochefoucauld (1825–1908), germà, vescomte de La Rochefoucauld, duc de Bisaccia (1851), duc de Doudeauville (1887), ambaixador, diputat, batlle de l'orde de Malta i president de club de hockei
Armand I Francesc Juli Maria de La Rochefoucauld (1870–1963), germà, vescomte de La Rochefoucauld, duc de Bisaccia (1892-1908), duc de Doudeauville (1908).
Sostenes III Francesc Maria Constantí de La Rochefoucauld (1897–1970), fill, vescomte de La Rochefoucauld, duc d'Estrées (1907), duc de Doudeauville (1963), duc de Bisaccia (1968).
Armand II Carles Francesc Maria de La Rochefoucauld (1902-1995), germà, vescomte de La Rochefoucauld, duc de Doudeauville (1970), duc d'Estrées (1970), duc de Bisaccia (1970).
Armand III Sostenes Francesc de La Rochefoucauld (1944-), fill, vescomte de La Rochefoucauld, duc de Doudeauville (1995), duc d'Estrées (1995), duc de Bisaccia (1995).
Eduard Francesc Maria de La Rochefoucauld (1874–1968), fill de Sostenes II, vescomte de La Rochefoucauld, duc de Bisaccia (1908).
Burelat de diners i de blau, en tres espigues de cares enquadernant sobre el tot, el primer escapçat..[1]
Aquestes armes són properes a les dels Lusignan (burelat de argent i de blau). És per això què s'ha pretès per certs autors, que la casa de La Rochefoucauld tenia una comunitat d'origen amb la casa de Lusignan. La primera espiga es va fer escapçada després de la Guerra de la Fronda.
o
Burelat de argent i de blau amb tres espigues de gules enquadernant, el del cap escapçat..[2]
(Millor interpretació: amb l'espiga del cap escapçada per la vora de l'escut)
Quarterat: als 1 i 4, burelat de argent i d'atzur amb tres espigues de gules brocants, la de cap escapçada (La Rochefoucauld); als 2 i 3, d'or amb escudet d'atzur.[3]
Francesc Alexandre Frédéric de La Rochefoucauld-Liancourt (1747-1827), duc de Liancourt, després de duc de La Rochefoucauld, Quarterat: als 1 i 4, de gules amb banda de argent (de Roye); al 2, d'or amb lleó d'atzur armat i llenguat de gules; sobre el tout, burelat burelat de argent i d'atzur amb tres espigues de gules brocants, la de cap escapçada (La Rochefoucauld).[4]